es va posar una careta de malcarat solitari que fugia de qualsevol intent de trobada,
de borde impertinent amagat darrera una pantalla pero la raó li va jugar una mala passada
un dia es va perdre en mig del cor hi tot es va desbocar, varen sortir de la seva boca mots i adjectius
vetats per la censura del seu cap ara ja perdut del tot, incontrolat animal que ja no pensa el que diu
ara nomes deixa que tot succeeixi, hi l'importa poc a on arribi per que se sent com mai abans
havia aconseguit sentir, no hi han fronteres no hi han barreres hi es mira al mirall hi no es reconeix,
havia jurat no caure mai, hi ara en canvi superat per els esdeveniments nomes vol navegar fins allà on la barca el vulgui portar
ni tampoc hi valen caretes ni propòsits, quan l’amor truca a la porta tampoc hi valen cadenats, és com la tramuntana que entra a través de les escletxes i que tot ho revolta i no hi ha aturador, l’amor tot ho trastoca i crec, com tu, que s’ha de navegar, independentment de la durada del viatge i del lloc on es vagi a parar
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't