Noi hauries de fer una antologia d'aquests diàlegs llampec. Directes com una bala, recordeu el poema visual de brossa: a la punta del canó, es disparen paraules (d'ac. amb la Purpu, doncs). No me n'he pogut estar de comentar-ho :D.
Quan el mal es complexe, la sol·lució també ho és. O potser tot el contrari. Ves a saber.
Gràcies per goitar i comentar. Molt amables.
Per cert purpu, T'hi deu haver fet pensar, que parlessim d'una cosa que es fica a l'ull, és a dir, una brossa (!)
La delicadesa del Yazoo es una cosa ...
Saps Traginer , em recordes en Joan Brossa, però no tant les poesies, si no
els poemes /objecte . I no se per que . M'hi fas pensar ...