Acarona la vall quan carenegem la serra
i mira aquests ulls que t’estan professant.
Arran dels cimals no hi ha dreceres
i no caldrà ni dir-nos: ens seguim estimant.
Els bancals de boires de calmosa presència
i les llargues cingleres d’altivesa imponent
conjuguen la perspicàcia implacable i furtiva
com la del fotògraf que s’apropia del nostre moment.
I mira aquests ulls i sopluja els silencis
a l’abast de l’abraçada que et preserva del perill.
L’empara del sol d’hivernal calidesa
i la brisa que agita els brots de romaní
ens reporten l’aroma que ens encisa alhora
a l’amor que aflora en aquest cel de delit.
I ambdós, sense demora, abrandarem la flama
de la primera estimada a la complaença del desig.
Acarona la vall quan carenegem la serra
i mira aquests ulls que t’estan professant.
Arran dels cimals no hi ha dreceres
i no caldrà ni dir-nos: ens seguim estimant.
L'ambient que descrius en el poema em té encisat. M'és molt conegut i l'estimo profundament, el sento però no sóc capaç de transmetre'l com ho feu els poetes. És preciós. Coneixes bé aquest món.
si, quan es careneja,
s'agafa una prespectiva
dolça de la vall..i
els ulls busquen l'empar del
teu cos.
si, si quan es careneja
es divisen aquelles dreceres
que et duran
fins l'intimesa de la teva ànima
sí, bollycao!!! Era una picada d'ullet a un dels meus artistes predilectes! També t'agrada la seva poesia? Ell ho sabia expressar amb aquella exactitud de delicada mesura! Gràcies per la floreta! ;)
Gràcìes per llegir-lo i comentar-lo, supernen! Salut, company!