| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bollycao
|
|
| |
no t'enyoro amor meu
 dilluns 9/gener/2012 - 06:38  1100  21
Avui seleccionant unes fotos al mac he ensopegat amb les fotos d'ell. No les havia tornat a veure. De fet, estava ben segura que havia esborrat tot rastre d'ell en la meva vida tot i que sempre hi queda alguna cosa, un regal, un troç de paper, una entrada de teatre oblidada en un bolso (o bossa), un paquet de kleenex en un calaix.. coses..
Sembla increïble com es pot passar de la desesperació total i absoluta davant la perspectiva de la pèrdua a la ignorància més ingrata. Em pregunto si això és fins i tot normal, si al final el nostre organisme aprèn d'experiències anteriors a protegir-se i agafa el nom d'un individu, la seva imatge i els seus records i els possa en una capsa ben al fons del cervell i la tanca ben tancada per a que el seu contingut no es pugui escampar de nou pels racons de la nostra nova vida sense ell/a.
Si no hagués estat per aquella imatge de tu mirant-me interrogativa com dient.. "que? quan pensaves recordar-me?, deixaràs que em mori aqui dins el mac? o em treuràs a que em toqui l'aire? ", si no hagués estat per això, quant temps no hagués passat fins que l'hagués recordat?
I ni una llàgrima tu, ni mitja ni res, ni uns "putxeritos" ni res de res.. m'ha vingut al cap aquella cançó dels Pets que es diu "No t'enyoro": www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
feda |
vida
Wednesday, January 11th 2012, 3:07 AM
Jo no he necessitat ni tirar res ni pintar la casa, simplement quan se’n va anar me’n vaig adonar que la començava a gaudir i que les coses que hi ha són les meves coses, tot el que era d’ell s’ho va emportar, fotos incloses i per no tenir ni això tinc, les fotos, 13 anys de la meva vida s’han quedat presoners al seu ordinador, però ni les vull ni les trobo a faltar, la meva vida ara és una altra, m’agrada el que faig i amb qui ho faig i m’agraden les persones amb les qui em relaciono. Et costarà més o menys però te’n sortiràs, ara, el camí per fer-ho no te’l pot dir ningú, l’has de saber trobar. i ja saps, aquí ens tens, pel que et faci falta, xerrar, sortir, el que sigui. Un petó
|
|
Abadessa |
He tingut sort, ho reconec!
Tuesday, January 10th 2012, 9:16 AM
Els continuu estimant i em consta que m'estimen. No els enyoro, els tinc amb mi. Si, he tingut sort. Tinc dos bons millors amics. Qui no et coneix millor que una parella?. Asumint que la relació de parella no ha pogut ser, per què deixar de tenir relació d'amistat? Val, val, si, malts rotllos, fills... sé que n'hi ha històries per a tots els arguments, només volia deixar la meva experiència.
|
|
foqui |
Olé, Vent!
Tuesday, January 10th 2012, 1:44 AM
Bolly, penso com el sr. Vent..... no soc capaç de passar full i oblidar tot el passat....... en aquest passat, sempre hi ha hagut de tot, il.lusió, alegries, desesperació, potser plors.....però malgrat tot quan observo algunes fotografies de temps llunyans em venen al pensament el més bonic d'aquells temps i això és el que guardo dins del meu jo, del meu interior i que no enyoro.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
