|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Yazoo
|
|
|
...carta del front...
dissabte 7/gener/2012 - 07:52 1361 7
Dimecres 3 d’Agost de 1938.
Estimada Maria Anna,
Primer de tot voldria fer-te saber que estic molt be de salut, i que desitjo que tu també estiguis be.
Fa uns dies el destacament va fer parada a Mora d’Ebre on vaig poder saludar al teu germà i la teva germana que t’envien els seus records i que també van prendre cura de dir-me lo molt que et troben a faltar i lo molt que t’estimen xiqueta.
Dilluns varem mobilitzar-nos fins passar el poble i ara som atrinxerats a la serra des cavalls on anàvem a cercar llenya amb els teus cosins fa tres hiverns.
D’aquí estant estimada meva, contemplo la vall del riu i el poble.
Els meus ulls ploren Maria Anna, el poble ja no hi es, els carrers per on passejàvem son sembrats de ferro i runes i busco la casa del teu Pare però tampoc hi es. Van marxar a Tarragona ja fa mesos, i espero que ja n’hagis rebut lletra per que se del teu patir.
Els arbres son cremats, les besties ja no es troben i les pedres s’han fet sorra sota l’explosió del bombardeig enemic.
El fum ho emboira tot però a l’altre extrem hi veig encara la paret de pedra de Santa Madrona on hi varem escriure els noms.
Fa només unes setmanes que era al teu costat tocant el cel i ara amb els companys de la bateria entre canonades em sembla ser a l’ infern lluny de tu; recordo l’últim capvespre que varem passar junts i les paraules dolces que ens varem prometre entre petons.
T’estimo, t’estimo, t’estimo Maria Anna; crec tornar-me boig sense la teva presència estimada meva i en mig d’aquest malson.
Fa unes hores les restes de l’avantguarda es batien en retirada sota l’aixopluc del nostre foc; crec que aviat haurem de moure’ns de nou.
Jo només desitjo allunyar-me de tot això, de la bogeria de mort i desolació que ens envolta i poder tornar al teu costat.
Desitjo rebre amb ànsia lletra teva estimada meva, així que pugui et tornaré a escriure. No passis ànsia meucor, d’allà on fora sempre i per sempre tornaria al teu costat.
Sempre teu.
Roc.
www.youtube.com
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
Yazoo |
....
Monday, January 9th 2012, 5:59 AM
....i tantes vides que es van perdre....
eren només dos nanos coi... però, després de tots aquests anys i al caure accidentalment les seves cartes a les meves mans i després de llegir-les i rellegir-les, he caigut en el detall de que encara que precisament aquesta que he publicat es francament melancòlica i trista, la resta transcorre en una narració plàcida d'ambos persones que s'expliquen molt contingudament la seva vida l'un sense l'altre però estimant-se molt i apassionadament en la distància. Les desgràcies que vivien, la guerra, la fam, la pèrdua d'éssers estimats, semblava que no els volgués perturbar, i si mes no s'escarrassaven en l'intent de malgrat tot donar aler a l'altre... per a mi es un exemple de lluita per la vida, de tenacitat, d'amor incondicional...
En altres paraules....plou merda si, però....t'estimo i això ho podrà tot... (i així va ser, exceptuant la mort del meu avi que els va distanciar temporalment. La meva àvia mai va superar la mort del seu marit i fa vint anys que va anar a trobar-lo. Disitjo que s'haguin trobat)
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|