| |
A la vora del riu
 divendres 6/gener/2012 - 07:54  562  5
Hola carinyet.
He sortit de casa amb la intenció d'acceptar la teva invitació a dinar, tal com varem quedar, carinyo.
La proposta de dinar amb els teus pares, germanet, germana i aquell cunyat tan simpàtic i graciós, a qui li agrada tant el vi i el whisky, era molt atractiva, de veritat. Però casualment se m'ha avariat el cotxe i venia a peu, i m'he equivocat de camí i he fet cap a la vora del riu.
Feia un sol espectacular per ser ara a l'hivern, ben calentonet, i se sentia l'olor de l'herba i m'he assegut allí arrecerat i recolzat a un pollancre a escoltar el remor que feia l'aigua a la resclosa, quan el riu fa un retomb cap els prats de les solanes.
Com que he vist que ja no arribava a temps m'he quedat allí, aprofitant que ara baixa aviadet el sol i el cel, cap a ponent, es començava a tenyir de color rosat i lila.
Lamento tant no haver pogut degustar aquell arrós, que fa la teva mare i que a vosaltres us agrada així, molt fet, que es desfà a la boca, suau i tovet.
Em sap tan greu a més no haver pogut sentir els acudits tan graciosos del teu cunyat a la sobretaula, tot fent xupitos!
També, lamentablement, m'he perdut el caga-tió del teu germà de 14 anyets, que potser ja no hi posa tanta il·lusió, però fa les bastonades molt més potents. Recordo amb tendresa com l'any passat va partir el bastó i un bocí va rebotar i esquerdar el mirall de l'aparador, petitó meu. Com ens va fer riure a tots. Potser no tant a ton pare.
En fi, ja tindrem ocasió l'any vinent de poder compartir una vetllada tan agradable com la que m'he perdut enguany.
Un petó.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
