...la idea era fugir, fugir del passat, fugir del dolor i mirar d’esborrar-te...
fer-me fort, tant fort que el meu jo mes íntim quedés completament a resguard i no hi hagués res ni ningú que pogués franquejar la complexitat absurda de la meva defensa....
...el meu pobre cos s’ha fet de terra i muntanyes, la meva sang de rius que es vessen a la mar...el meu cor batega i pateix sota l’esquelet i la pell de qui ha volgut córrer mes que el vent...
L’ànima però, rau incerta i esporuguida pels records i dubtes que em captiven...
i no cerco la drecera per sentir-me en pau...
per moments em sembla viure una vida escapçada...no obstant he de seguir corrent mes enllà, he de seguir lluitant...
No es pot fugir del passat ni del dolor ni es pot ni ho has de fer i a més tampoc el pots tancar, l’has de deixar fluir només així aconseguiràs alliberar-te’n i l’anima i el cos, tots dos alhora pateixen, cadascun a la seva manera però tornaràs a renéixer, encara que et sembli difícil, encara que tardis un temps..... sortosament tenim la capacitat de fer-nos i refer-nos i costa però ho fem i tu també ho faràs. Un petó
sento intensament les vostres paraules...sou un aixopluc d'una mena de sort....
cert es que sembla que lliuro un debat d'emoció i raó....i tinc tant a dir Sir William Shakespeare....tant per explicar que només el meu pròpi egocentrisme em conté...potser per que sento que no hi tinc mes dret...
tingueu present que les meves descripcions son totalment parcials, 'només' son l'expressió del meu sentir...
el teu cos fuig i cerca resguard i l'ànima no cerca la drecera per sentir-se en pau, vol dir que l'ànima no vol la pau o que cerca la drecera per un altre motiu? umm
si fuges del dolor sempre et perseguirà, millor acceptar-lo, deixar que et fagi costat un temps i poc a poc anirà marxant. I els escuts, com bé dius, són absurds perquè tot i que en principi serveixen per evitar-te més dolor, també t'impedeixen gaudir de bons moments.
no el defugis.
Exterioritza'l.
Afronta'l.
"Dóna-li paraules al dolor: el dolor que no parla, gemegarà en el teu cor fins trencar-lo" (William Shakespeare)
Lluitar contra un mateix mai es bó, mai es guanya. Busca la part més íntima del teu jo i dial.loga amb ella.T'adonaràs q s´hi amaga l'essència del q ets. Allò q es important.
el que diuen per aquí es veritat, lliutar contra els sentiments es dur, és més , no es pot, només intentar se valent i no fer-se més mal, dificil però...
Entenc el que sents. No podem fugir del que sentim, ni del que ens passa... Però sí que hem de ser forts per nosaltres i per les persones que ens estimen.