| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
ESPANYA COSTA D’ENTENDRE I LA DRETA ESPANYOLA, MÉS
 dimecres 4/gener/2012 - 04:10  556  5
Deia Josep Pla que ell no era franquista perquè Franco era socialista i ell de socialista no ho havia estat mai. La veritat és que si es miren les decisions dels diversos governs franquistes és pot recolzar aquesta teoria. I que Franco va socialitzar la voluntat dels espanyols evitant fer eleccions – com a la Xina o a l’URSS- em sembla una evidència.
Llavors potser no m’hauria d’estranyar que el PP, que més que un partit homologable a la dreta europea és un partit neofranquista, prengui mesures socialistes només estrenar el seu govern. Perquè el primer que ha fet el govern Rajoy és pujar els impostos i això aquà i a PekÃn és fer una polÃtica d’esquerres, es a dir, una polÃtica equivocada.
Una polÃtica equivocada perquè si el que pensa Rajoy és que augmentant els impostos recaptarà més és que no té ni punyetera idea de com funciona el sistema capitalista i l’economia de mercat que és aquella en la que grà cies a Déu encara continuem vivint.
Rajoy no entén que la solució òptima per a que les administracions recaptin molts calés no és que els impostos siguin molt alts i ofeguin els empresaris i els consumidors sinó l’opció contraria: que els impostos siguin petits i a través del consum, empresaris i consumidors paguin molt sense que es noti a les seves butxaques.
Tot això és més vell que l’anar a peu i si a Espanya encara no ho saben és perquè encara no tenen ni punyetera idea del que és una economia capitalista i una economia de mercat. Madrid és una ciutat farcida de buròcrates on hi ha menys empresaris que ossos formiguers. I Castella és un erm miserable que viu de subvencions.
Naturalment que la senyora Merkel ha aplaudit les mesures de Rajoy. Les ha aplaudit no perquè siguin bones per Espanya, sinó perquè d’aquesta manera aconseguirà una economia espanyola encara més depenent d’Alemanya i que els seus bancs cobrin el que se’ls hi deu (aquesta segona cosa plenament legÃtima, és clar ).
Ja no és un tema de nacionalisme català , d’identitat, de segadors i de senyeres. És un tema de productivitat, de seriositat econòmica. Jo pensava que el PP faria una polÃtica econòmica solvent i em trobo amb el que ja hauria de saber: tots els espanyols són socialistes. No hi ha res a fer.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Dorian |
I anirà a pitjor = més impostos
Wednesday, January 4th 2012, 7:22 AM
Aquesta és la evolució del dèficit pressupostari del Regne d'Espanya en % sobre el PIB, entre els anys 1998 i 2010 segons els criteris fixats per la UE. Les següents dades venen proporcionades per l'Eurostat
ANY Dèficit (%PIB)
1998 -3,2
1999 -1,4
2000 -1,0
2001 -0,6
2002 -0,5
2003 -0,2
2004 -0,3
2005 1,0
2006 2,0
2007 1,9
2008 -4,1
2009 -11,1
2010 -9,2
Per al 2011 el Govern d'Espanya dona una xifra de deute al voltant del 8,2 emprant el sistema de comptabilitat nacional, que no és el de la UE, per tant, la quantitat és superior al 9,2% que figura en la taula anterior.
És a dir, que el dèficit del Regne d'Espanya CREIX.
Només hi ha tres polÃtiques per reduïr el dèficit NO desitjat (estructural):
1) pujar impostos (engreixar l'estat). Recepta sociata
2) reduïr despeses (aprimar l'estat). Recepta lliberal
3) combinació de les dues anteriors. Quan la situació és CRITICA.
Copio fragment de l'Informe Anual del BCE:
COSTES Y BENEFICIOS MACROECONÓMICOS DE LOS PROCESOS DE CONSOLIDACIÓN FISCAL
Las ratios de déficit público y de deuda pública en relación con el PIB han aumentado sustancialmente durante la crisis económica y fi nanciera.
Parte de este incremento tiene su origenen la respuesta cÃclica automática de los ingresos y el gasto públicos a la evolución económica y a otros factores transitorios, como las medidas temporales de estÃmulo fiscal o las transferencias públicas para reforzar el sector bancario. Sin embargo, la crisis ha conducido a una sustancial revisión a la baja de la mayorÃa de las estimaciones del producto potencial, asà como a algunas pérdidas en los ingresos tributarios (por ejemplo, los vinculados a transacciones inmobiliarias), que pueden considerarse permanentes. Por este motivo, la mayor parte de los déficits públicos acumulados durante la crisis deben considerarse estructurales.
Esto hace que sea necesario realizar importantes esfuerzos de consolidación fiscal en los próximos años para que las finanzas públicas se sitúen en una senda sostenible.
-------------------------------------
A notar l'ultim paragraf: "...que las finanzas públicas se sitúen en una senda sostenible."
Això últim és el que importa i res més.
Salut!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
