| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bollycao
|
|
| |
Seria tant fàcil
 dilluns 2/gener/2012 - 05:54  604  6
Asseguda al jardí pensava que seria tant fàcil si li digués que si. Només havia de contestar les trucades i deixar que ell s'ocupés de tot. D'ella, principalment, és clar. I també dels xiquets, dels dos: l'Andreu que ja en tenia 11 i en Lluc que només tenia 9 mesos. Ho havia esperat tota la seua vida, un pare, un marit, un company i ara, ara no sabia què fer. Seria tant fàcil amb algú com ell: fort però suau, dur però sensible, atent, complaent i bo amb un punt de rebeld però gens manipulable. Deixar-se anar, deixar-se estimar. No, no havia de fer res més, estava boig per ella, la volia i li havia fet saber, no s'aturaria fins que li digués que si. En part això l'afalagava i en el fons desitjava sentir el mateix. Somiava que es despertava al vespre i ell la tenia agafada per la cintura. Mai més no estaria sola. Somiava que feien l'amor d'una forma animal fins quedar extenuats, sense al.lè. Somiava.... somiava que l'estimava. Llavors sentia la seva veu grabada en un missatge de mòbil i només li venia la pena, una pena molt gran de tenir algú com ell i no poder-lo estimar, no poder sentir el mateix, no ser capaç de respondre al seu desig, de donar-li l'amor que es mereixien, de satisfer-lo com ho havia fet tantes vegades abans amb homes que no s'ho mereixien ni li arribaven a la sola de la sabata. Demà... va pensar mentre recollia la roba estesa, demà, deixaria passar un dia més, una nit més, un somni més, avui no li podia dir que no, encara no. Seria tant fàcil!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
