| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de gin
|
|
| |
CONTE INFANTIL (2)
 dijous 5/juny/2008 - 03:20  1469  3
EL CASTELL DELS DÉUS DELS QUATRE ELEMENTS (2)
- Qui? Jo? –va demanar sorprès- No hi tinc res a veure!
Tothom pensava que la iaia tenia raó. I l’home que ningú sabia com es deia, veient que ningú se’l creia, no tenia cap més remei que marxar del poble per anar a trobar els déus.
- Està be! Ho faré! Els nens tornaran a riure! –va exclamar aixecant-se de la cadira on seia.
L’endemà es va posar a caminar i caminar. Quan més s’acostava al castell on vivien, més canviava el temps. Aleshores, quan feia un temps diferent a cada passa que donava, va saber que estava molt a prop. Va seguir caminant fins que es va topar amb una gran porta. Va mirar enlaire i va veure el castell més gran que havia vist mai ningú. La seva alçada arribava fins al cel. Semblava ben bé no tenir final. Estava molt espantat, però va decidir trucar. La porta era tan gran i l’home tan petit que amb prou feines es va sentir res. Sense pensar-s’ho gaire, l’home va ficar-se per l’escletxa de la porta.
Un cop dins, es va trobar amb una escala que pujava molt amunt. Els graons eren tan alts que l’home tenia que aixecar el cap per veure on s’acabava el primer. Tot d'una, va veure una llum molt brillant al costat de l’escala. Sortia per sota d’una altra porta gegantina, donant molta escalfor. Després en va sortir una ventada que va despentinar l’home. El vent va arrossegar una mica de sorra cap als seus peus. També va veure com sortia aigua que es barrejava amb la sorra, convertint-se en fang. L’home va trucar. Darrera de la porta se sentia molt de xivarri.
- Bé -va pensar l’home- Si ho he fet una vegada, puc fer-ho una altra!
Tot decidit, va tornar a entrar per sota de la porta.
Dins de l’habitació, va veure els quatre déus discutint entre ells molt enfadats.
- Vosaltres sou els Déus dels Quatre Elements? -va preguntar.
Els quatre déus van callar de cop, posant cara de bons minyons en veure l’home.
- És clar, homenet! -va dir un déu que bufava per dir les paraules.- Sóc el Vent i rebufo constantment.
- Sóc l’Aigua. -va dir la deessa amb els cabells d’aigua i la pell sempre mullada.- Tens set, homenet?
- Jo el Foc! -va dir el déu amb flames en lloc de cabells. Quan més cridava, més
vermelles es tornaven.- Si vols escalfor, jo sóc el millor!
- Sóc la Terra. -va dir ben ferma la última deessa. Tenia la pell de color marró. Quan movia les mans deixava anar pols per tot arreu.- Vols fertilitzant? Les teves plantes ho agrairan!
- Per què discutiu? -va demanar l’home.
- No em volen deixar manar! -va queixar-se el foc
- Tu no! Quan t’enfades ho cremes tot! -va dir l’Aigua al Foc- Jo estic gairebé per tot arreu! Ho faré jo!
- Doncs tu no pares de mullar-nos i et passes el dia plorant! -va dir l’Aire a l’Aigua.
- I tu et passes el dia esbufegant i només portes constipats! -va cridar la Terra a l'Aire.
- I tu només saps embrutar als nens petits quan juguen amb tu! A vegades et trenques i ho enfonses tot! -va dir el Foc a la Terra- Deixeu que decideixi l’homenet! Dirà que ho faci jo!
Els quatre déus se’l van quedar mirant, esperant escoltar el seu nom.
- Qui? Jo? -va respondre el nostre heroi, espantat per les atents mirades.
(Segueix)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
rosalia45 |
para cuando?
Friday, June 6th 2008, 6:04 PM
Gin me a gustado el cuento, mira que bién, me leido las do partes una detrás de la otra, no me habíadado cuenta que faltaba la tercera, para cuando? haber quién es y que decide este señor, todo se lo encargan a él, ir hablar con los dioses, ahora que tome una decisón, pues haber que pasa!
bisses
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
