– Què fas?
– Doncs aqui, esperant.
– Què esperes?
– La persona que em convé, m'he passat mitja vida tot esperant-la.
– Mai arribarà, si no deixes marxar la que no et convé.
Saber el que convé deu ser tan dificil com saber que s'ha de fer o per on envestir.
La questió era si quedar-se amb qui li fem el pes –poc o molt– o arriscar-nos a mirar d'assolir allò que volem, o lluitar per estar amb qui volem.
Moltes gràcies per els comentaris.
un verb no adequat en una relació.
Millor esperar la persona amb qui serem feliços i compartirem camí. Això sí, primer has de deixar marxar a qui et fa infeliç.