Perdoneu si faig propaganda...però al cap i a la fi són lletres, escrits, paraules...és per això que us deixo l'enllaç del meu blog personal pels que em volgueu seguir i llegir. Una abraçada!
M'agrada el bloc, i sí he de dir la veritat tu tb, hehehe.
VAig veure el passat divendres la pel·li del Hachico encara m'emociono només de recordar-la, el millor de tot és q sigui una història ben real. He de reconèixer q em vaig fer un fart de de plorar (ei q consti q no sóc marica) però no ho vaig poder evitar.