Aquest mini-diàleg aparentment innocent, és tan àcid que fa mal de llegir. No sempre saps què guia la mà que escriu segons què.
Sigui com sigui, tant se val si fa mal l'amor. Ho seguirem intentant passi el que passi. Només mirar que les sutzures siguin prou fortes abans d'una nova ferida ( ui, volia dir abans d'un nou enamorament).
Sempre guanya qui s'enamora !!! El que passa es que tampoc es tant fàcil trobar algù que et provoqui "el xute".
I enamorar-te no vol dir perdre els propis papers, ni l' identitat , ni l' autoestima. I si l'altre no s'enamora ...doncs mira ...pitjor per ell . Però les sensacions guais les te el qui es capaç de sentir .
Quan perdem la capacitat d'enamorar-nos, ens convertim amb un tros de carn amb potes !!
no s'hi val, tu has dit novios, no xurris, xonis, caris, amorcitos passatgers, has dit novios, si ets novio t'has d'enamorar tard o d'hora (i més aviat d'hora)