| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de nen-
|
|
| |
La difÃcil convivència
 dilluns 26/desembre/2011 - 04:09  762  12
He de dir que la famÃlia de la meua dona són valencians des de Jaume primer però en els anys seixanta van ser educats en castellà ,com moltÃssims altres.Heus-ne acà els resultats de la rapidÃssima invassió:
--Cunyat meu:Este texto està en valenciano(o catalan) i no lo entiendo.Ademà s, ,cuando me llega un texto en valenciano,simplemente no lo leo.
La rita si que los tiene bien puestos.A esa no la engañan i ha hecho mucho por valencia.
--supernen:No em crec que digues això,perquè un text en Italià l'entendries de seguida.
--Cunyat:Es que no és necesario .Realmente para que sirve?.De todas formas a mi me interesan los paises catalanes.
També vos he de dir que avuà dia ja no es fà cil tropeçar amb comentà ris tan radicals però vullc que enteneu que el mal s'ha fet en poc de temps i ha afectat a à mplies capes socials a les grans ciutats.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
musetta |
palma
Wednesday, December 28th 2011, 2:46 AM
el que no he entès mai dels valencians és que sempre trien entre dependre de catalunya o d'espanya, mai parlen d'ells sense dependre de ningú , complexe d'inferioritat potser? en tot cas, no t'ho prenguis malament, jo cada vegada sóc menys nacionalista, estic dessabuda de tot i de tothom i crec que s'utilitzen els sentiments dels ciutadans per fer politica dolenta, captar vots, diners i poder, aixà que si vols començo a fer autocrÃtica de nosaltres els catalans, que deu n'hi do les coses que fem malament, lo provincians que arribem a ser en moltes coses i lo tancadets de ment tant cosmopolites que ens pensem.
|
|
musetta |
anècdota al respecte...
Monday, December 26th 2011, 2:42 PM
l'altre dia, al sopar d'empresa on ens reunim de totes les delegacions, una companya de València seia amb nosaltres, tots de la delegació de Barcelona i tots parlavem català . Ella parlava castellà i algú li va preguntar "ens entens?" ella va dir "perfectamente" i ell, amb cap ironia però amb tota la bona fe del món li va dir "però tu eres valenciana?" ella va dir "si" i ell pregunta "i como puede ser que seas valenciana y que no hables valenciano, como se explica?" a ella se li va fer difÃcil trobar una resposta a una pregunta tant simple i tant complicada de respondre i després d'uns segons va dir "bueno, es que mi padre es de Albacete". Jo, mentre escoltava vaig pensar que era la millor manera de fer-li veure que el que no era normal era que no parles la llengua del lloc on havia nascut, o que només en parlés una despreciant l'altra directament.
I com jo li vaig dir una vegada a un taxista a València "oiga, ¿alguien habla valenciano en esta ciudad, porque llevo una semana y todavÃa no lo he oido hablar a nadie, asà que no entiendo porque ese interés en llamarle valenciano a una lengua que si en algún lugar no se utiliza es en Valencia". L'home em va haver de donar la raó.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
