I seguírem avançant pels inexplorats carrers
d’aquell matí de placidesa hivernal.
A la petita ciutat es desvetllaven els darrers
xerrics ensordidors dels vells finestrals.
Buscàvem trobar l’escalf i la necessària serenor
i defugíem enèrgicament la vacuïtat de la soledat.
Somiàvem respirar junts aquells instants al Lledó
i sorprendre’ns del seu encant i de tota la ciutat.
Sense cap rumb ni fita continuàvem endavant.
Façanes estridents, costeruts corriols a gambades,
tortuosos passatges d’altres èpoques passades
i els urbans corredors de comerços plens de Nadal.
I encadenàrem amb naturalitat aquells somriures iniciats
i passats immortalitzats de present emoció a la sobretaula.
I ens burlàvem dels missatges esgarriats que no ens afectaven.
I al cafè, altre cop, s’empaitaven amb timidesa les nostres mirades...
MECAGUNLOUUUUUUUUUUUUU JA M'ESTÀS FOTENT LES BANYES AMB LA CURSI DE L'ÀNIMA(jejejejej)????...collons aquí qui no corre, volaaaaaaa amb parapent!!!!
Res, res...algú ho havia de dir...ENHORABONA GUAPOS!!!!
ho sabiaaaaaaaaaaaa!! i això que nomes faig servir un ull!! si esque tinc ull clínic..... animeta deixa que l'esbombiiiii, ta felissssssssss com un anis, aisssssssssssss que bunic!!!
besicooooooooooooooooos...