| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Titania
|
|
| |
Adéu, amic.
 dijous 8/desembre/2011 - 06:16  1709  10
Mentre marxaves, al teu voltant, l'estimació i l'amor hi van ser presents de forma abundant, i malgrat tot ningú pogué contenir la tristesa ni el dolor.
El comiat fou inevitable després de tant patiment, i l'agonia de les darreres hores va ser alliberada amb l'últim alè.
Reposa tranquil, amic, lliure de la presó del cos, sense dolors i exempt de pors. La teva ànima s'ha emancipat, ...i flueix, ...i dansa. Allà on sigui, la sentirem divertida i generosa, tal com sempre has estat tu.
Tot i que tinc por d'acabar les llàgrimes sense haver-te plorat prou, no pateixis, et recordaré amb alegria.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
montsee45 |
Miquel Martí i Pol
Thursday, December 8th 2011, 6:34 PM
Et deixo aquest gran poema...
Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.
Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre.
Miquel Martí i Pol
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
