| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Xiruquet
|
|
| |
Animal perillós
 dimarts 3/juny/2008 - 08:35  1377  5
Amb aquest títol....fa una mica de por, però de fet, ja no ve d'una altra (de por).
Això ésel que pensava avui mentre treballava. Ara, sóc un animal perillós, però no malentenguem...perillós per mi mateix. M'explico...la meva situació és com la d'uns quants de per aquí (pel que he pogut llegir), és a dir...problemes amorosos. És trist que et passin aquestes coses. Jo feia 9 anys que estava amb la meva parella, i....n'estava molt,vull dir que me l'estimava molt ( i me l'estimo encara), i teniem projectes de futur que m'il.lusionaven, etc...bé tot magnific, fins que se li han creuat els cables, i malgrat que només pretenía fer un amic (fòra de la parella) amb qui compartía algunes coses, i que deia que teniamolt clar que volía estar amb mi pq me l'estimava molt....a passat el que us imagineu...."Adiós muy buenas, però sobretot mantenim el contacte,que compartim moltes coses, eh?"....
És molt dur que t'abandonin, i fa molt de mal.
Ara ja fa tres setmanes,i em trobo molt millor...ho vaig païnt amb resignació...sé que he fet tot el que he pogut pq això no passés,però si només n'hi ha un que en té ganes....ja se sap...
Per això el títol......animal perillós, no per la resta de la gent, sino pq penso en mi mateix....Ara tinc el perill de buscar en qualsevol, una fotocòpia del que tenía a casa....i això fa una mica de por, oi? No hi ha ningú que es mereixi que la comparis amb ningú....cadascú és com és.
Res....que el cap em bullia, i ho he tret tot.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
