Magnífic poema de Jaime Gil de Biedma, que reflexiona sobre el sentit de la vida, i com la vellesa i el seu inexorable desenllaç acaba sent l'argument principal de la nostra vida.
Que la vida iba en serio
uno lo empieza a comprender más tarde
-como todos los jóvenes, yo vine
a llevarme la vida por delante.
Dejar huella quería
y marcharme entre aplausos
-envejecer, morir, eran tan sólo
las dimensiones del teatro.
Pero ha pasado el tiempo
y la verdad desagradable asoma:
envejecer, morir,
es el único argumento de la obra.
Tens raó,, m'he limitat a explicar el argument que ens van ensenyar a classe de literatura, pero se'n poden trobar molts més, i més profunds. Gràcies per la teva aclaració.
Donat que no hi ha veritat absoluta,tampoc es pot dir que l'argument n'és la vellesa,o la bellesa,o l'entrega a una causa,o l'amor .......Hi ha tantes veritats com persones al món.
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't