| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de minnie
|
|
| |
I DESPRÉS DE TU... (Presències II)
 divendres 2/desembre/2011 - 09:12  1199  4
...TORNA LA TEMPESTA
Després de massa temps deixant que la inèrcia emocional guiés les meves passes de sobte tornava la tempesta, els sentiments a flor de pell, les emocions que em pertorbaven i em feien sentir fràgil. Mil preguntes sense resposta i el malestar permanent del que lluita contra el pitjor enemic...ell mateix.
I desitjava la calma, com un assedegat desitja trobar un toll d’aigua, i volia respirar i sentir que amb l’expiració també deixava anar els pensaments que no em deixaven viure ..i tornar a ser la meva única mestressa, ja no ser una possible presa esperant el seu botxí.
Odiava ser una més del ramat, odiava la meva posició fluctuant: a estones dins l’aparador i després a fora , des de la perspectiva de qui escull a qui assenyalarà la roda de la fortuna ,o no...
I em vaig posar a excavar un fossar, una protecció que m’aïllés , ni que fós per un temps de la tempesta, que em permetés descansar, que no se m’empassés, que no m’escolés entre els seus dits com la sorra d’aquest rellotge que continua amb la seva cadència sense compassió.
Potser hauria d'haver fugit , posar quilòmetres de distància, que m’allunyéssin i alhora m’acostessin als meus somnis...que no per ser somnis deixen de fer sentir quelcom massa semblant a la por.
...perquè al cap i a la fi , idiota de mi, seguia esperant-te, a tu, a una presència a anys llum del meu enclavament. Esperava que tu, una ombra, em volguessis allargar la mà , embolcallar-me amb una abraçada i formar part del meu món.
(continuarà?)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
