| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Titania
|
|
| |
El compromís d'estimar
 dijous 1/desembre/2011 - 06:11  1604  9
Va irrompre en la seva vida com una sorpresa, aparegué del no res i poc a poc s'instal·là en el seu enteniment i en el seu cor. Li donà alegria, somriures i esperances, compartiren somnis, il·lusions, passejades, àpats, i compartiren els seus cossos. Parlaven de les seves realitats, del seu dia a dia, dels seus gustos, aficions i afinitats. Sentien papallones a l'estómac i que tot era possible, sentien que es tenien l'un a l'altre.
Amb lentitud, però de manera tenaç anaven creant llaços que els unien. Cada un d’ells se sentia part de l'altre, i que alhora l'altre se’ls havia instal·lat a dins, que ocupava un lloc important, que es feia necessari i els era imprescindible per a poder viure.
Quan escoltaven la veu a través del telèfon, immediatament se'ls dibuixava un somriure. Se seduïen i se sabien seduïts, i es gaudien amb la força que el seu enteniment els permetia.
Així era i així va ser durant gairebé un any. Un sentiment compartit que, malgrat grans limitacions, era el motor de la seva existència.
I sí, així va ser fins que a un dels dos se li va acudir expressar allò que sentia en veu alta, tot despullant el seu cor i deixant al descobert la seva ànima. Un dia, enmig de les moixaines, les floretes i els desitjos compartits va irrompre un "t'estimo". El silenci va emmudir la conversa telefònica que va morir sense paraules.
I sí, ...així va ser com poc a poc es va anar desfent tot allò que amb tanta il·lusió s'havia anat teixint. Es van deixar poc a poc i alhora ràpidament es va fer fonedís llur sentiment, i amb ell els somnis i les il·lusions.
Ell es va fondre en la seva pròpia vida, i ella... ella es va fondre dins un mar de tristesa.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
purpurinaa |
Ostres ....!!!!!
Saturday, December 3rd 2011, 3:36 AM
Sou una mica complicats , no? O es que jo dec de ser molt simple ...Amb lo bonic que es dir t'estimo mil vegades quan tens la sort de sentir-ho ...!!!
I que t'ho digui l'estimat , ja et fa pujar al seté cel de cop, tres vegades !!!!
Cert que estimar sempre et fa vulnerable. Cert que probablement requereix un cert aprenentatge, i una dosis de seguretat personal ( = "si aquest Amor s'acaba, em moriré, PERO , ressuscitaré !!!!!! )Cert que hi ha algú que pot tenir pànic al compromís o fins i tot a les paraules . A pesar de tot, crec , que per la majoria de la gent es mes senzill, mes espontani i intuïtiu , i que un" t'estimo" ens alegra el cor.
I... opino com el Veterà : m'encanten les teves històries, carinyo, però, en volem una que acabi be !
|
|
_Alfons_ |
Em va dir "t'estimo"...
Friday, December 2nd 2011, 2:42 PM
...i vessava llàgrimes.
Abans m'havia dit que li costaria molt de dir-m'ho, això. Aquell dia m'ho va dir, jo encara era dins seu (una miqueta patós, per cert) i vaig anar xuclant les seves llàgrimes saladetes.
Després tot es va acabar.
Encara me l'estimo. No sé "com" me l'estimo, no sé si sabríem recomençar una història, si ens miraríem de lluny i d'una altra manera, només sé que en algun moment, perdut, em vaig enfadar però que de seguida em vaig adonar de tot el que havia significat ella per a mi... i el que segueix significant com a referent positiu de la meva història i de la meva força.
Potser un di ala tornaré a trobar. Potser farem el cafè que ens va quear pendent. Potser tirarem endavant algun d'aquells projectes de país o de lleure. Potser fins i tot ... ? Potser no.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
