triar per triar m'agradaria tornar al ventre de ma mare , allà calentonet, sense pagar lloguers ni hipoteques, menjar self service, sense preocupacions, i amb l'únic so del batec del seu cor... xD
No ara seriosament , intento que l'infant que vaig ser convisqui amb l'home que sóc
que fer-nos adults és divertit ,interesan i molt enriquidor i si a més no és perd l´essencia d´aquell infant que vares ser............és fantàstic.
Per mi Peter Pan,sempre ha estat un inmadur,ja desde el primer cop que vaig veure la peli,perque?,jo tenia unes ganes de creixer i fer la meva que em moria.....................conclusió,em quedo mes aviat amb la campanille,em sento bastant mes identificada.
jo em quedo amb la vida! ara que, poder volar com el Peter pan no estaria malament eh :P mentres pugui passo de viure treballant tot l'any de dilluns a divendres per tenir uns dies de festa l'any.
Perquè sempre hem de triar? hehehe...
Entre l'aborregamenta i la peterpaniada, em quedo amb en Peter, of course!..., però no em dona la gana triar, la veritat, em nego (hehehe)...
Això si! La reflexió d'aquest curt és genial, no té desperdici!!!
Gràcies per compartir-ho wuapassaaa!!!
Smuakkksss!!! ;)