| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de ignatxo
|
|
| |
L´EMPREMTA
 dijous 1/desembre/2011 - 07:10  1691  4
En determinats escenaris, com més minimitzats millor, es poden donar tota una sèrie de sitaucions aburdes que trasbalsen la vida cotidiana dels que hi participen. Només fan falta quatre parets decorades amb tot tipus de mobiliari per situarnos en un lloc i un fets que es donaràn en concret.
Com us anireu adonant estic escenificant el que podria ser una obra de teatre. Cert. El diumenge passat, durant la III trobada de Cinema i Got, poc abans d’entrar a la sala 6 dels Cinemes Renoir Les Corts per anar a veure “Un Déu Salvatge” de Roman Polanski, em vaig enfrascar en una conversa donant un exemple clar que del bon teatre es pot fer bon cinema. I que ambdós no están barallats.
Vaig citar un film com a exemple de la bona química entre l’escenari i el cel.luloide. El dramaturg anglès Anthony Shaffer va escriure una obra teatral coneguda amb el nom de “Sleuth”, que a l’Estat Espanyol es va traduïr com “La Huella” i a Catalunya, l’”Empremta”. Aquesta obra teatral es va fer amb quatre premis Tony i la seva popularitat es va eixamplar a la gran pantalla quan Joseph L. Mankiewicz, (director de films com “Tot sobre Eva” i “Cleopatra”) va reclutar dos monstres de la interpretació com Sir Lawrence Olivier i Michael Caine en una suculenta trama que pretenia ordir en els tripijocs d’un pla perfecte per robar unes joies i beneficiar les dues parts; és a dir que tan lladre com víctima sortint guanyant del propòsit.
L’argument ens trasllada en una gran mansió on viu l’exitós escriptor de novel.les policíaques i de misteri Andrew Wyke (Olivier) que convida a Milo Twindle (Caine) l’amant de la seva esposa a passar el cap de setmana i arranjar d’una vegada per totes la situació en què s’enfronten. Wyke, millonari i arrelat a les conservadores costums angleses, li proposa el robatori perfecte a Milo (un perruquer jove, atractiu, d’origen italians i humils, i emprenedor que ha obert un parell de franquícies, a major satisfacció de les seves clientes)… Wyke cobrarà de l’Assseguradora les joies furtades i Milo d’un perista assignat expressament per Wyke.
Pero falta la planificació. Wyke viu envoltat de totes les andròmines, autòmates, diorames que escenifiquen els crims de les seves obres així com també disfresses, jocs de taula i trencaclosques gairebé impossibles de resoldre li proporcionarà tot el material a Milo per fer-se amb el botí i fer gaudir del tren de vida que l’avorrit escriptor no havia pogut fer amb la seva muller.
Però evidentment sorgiràn diferències socials entre ells abans d’un inesperat gir en el guió que es donarà en l’entreacte. Els testimonis visuals son els autòmates que posseeix Wyke en tota la mansió. I no busqueu secundaris, encara que surtin acreditats al film, perquè no existeixen. Tot el film és una trampa, una enganyifa magistral. Sobèrbia lliçó de bon teatre, extret en la darrera obra mestra de Mankiewicz. Una peça imprescindible que Kenneth Brannagh va “destrossar” el 2007 amb una versió novament interpretada per Caine i Jude Law.
Títol Original: Sleuth
Direcció: Joseph Leo Mankiewicz
Intèrprets: Lawrence Olivier, Michael Caine, Margo Eve Channing, John Mathews, Teddy Martin, Karen Monfort-Jones
Nacionalitat: Regne Unit
Durada: 135 minuts (Color)
Gènere: Intriga
Any: 1972
Enllaç: www.youtube.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
