| |
Cinquena i tirant...
 dimarts 29/novembre/2011 - 09:55  1105  4
- Bé d'acord, li donaré la meva confiança.
- Bé doncs, si li sembla primer em presentaré, Carles Bach, advocat de Barcelona.
- Tant de gust, Núria Prió, llibretera de Barcelona també.
- Tant de gust igualment.
- Doncs miri, jo era, bé de fet soc, una de les persones mes "normals" que pugui trobar, divorciat sense fills, amb despatx profesional compartit, de tant en tant faig una mica d'esport, surto amb els amics també de tant en tant, etc.. Però fa quince dies va entrar un cas nou al despatx, certament els clients eren una mica especials i els càrrecs que els hi imputaven bastant greus. Bàsicament era un suposat delicte d'apropiació indeguda, coaccions i amenaces i assassinat en primer grau d'un prestamista de gràcia.
- Ostres!
- Si, ja veu entre quin bestiar em moc hahahaha.
- Doncs tot anava seguint el seu tràmit normal fins que va arribar al despatx una nota citant-me avui a les 9 de la tarda a un bar de davant dels cines verdi, tot plelgat molt peliculero. La nota prometía informació fidedigna i molt bona per la defenssa dels meus clients.
- Es a dir que el tanto que li han fet té a veure amb el seu cas?
- Aixó sembla.
- Vaig arribar a l'hora convenguda a l'esmentat bar, vaig preguntar per en Toni, referent de la nota, i em van adreçar a l'última taula al fons del local on seia un subjecte sol. M'hi vaig atançar i al anar a tocar-li l'espatlla per que es girés ell ho va fer com si hagues notat la meva presència. Quant vaig veure-li la cara vaig quedar glaçat! era el difunt la mort del qual volien carregar als meus clients...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
