|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de ignatxo
|
|
|
UN DÉU SALVATGE
dilluns 28/novembre/2011 - 07:11 1544 4
Bon cine extret del bon teatre. El darrer experiment de Roman Polanski que ens ha volgut demostrar, i de sobres que li ha sortit bé, és tot un malabarisme en forma de duel entre els quatre actors protagonistes (memorables Winslet, Foster, Watlz i C. Reilly) que escenifiquen, ara rera les càmeres, l’obra teatral de Yasmina Reza ambientada en un apartament a Nova York; punt de reunió de dos matrimonis que intenten desenllaçar la trifulca organitzada pels seus respectius fills, després que un d’ells hagui agredit l’altre.
El que sembla arranjar-se com una sol.lució amistosa entre els adults per una criaturada de vailets, es desemboca en tot un seguit de situacions absurdes originades a partir de les intranscendentals converses que sorgeixen després de l’encaixada de mans. Els pares mediadors d’uns fills que només preuem al principi i al final (i amb un enquadrament general del parc com a inici i conclusió) acaben treient a la llum els seus defectes (el whisky com a deshinibidor que els obligarà a no sortir de l’apartament o l’insistent telèfon mòbil que mostra l’ego d’un dels seus protagonistes). Son les formalitats que acaben desembocant, paradoxalment, en aquest salvatgisme absurd (els dos matrimonis deriven de diferents classes socials; els Cowan son formalment seriosos, esquerps i viuen bé (ella agent bursátil i ell advocat d’una important firma farmacéutica) i i els Longstreet en canvi responen a una classe més treballadora com orgullosa (ella escriptora, ell comercial) però encisada per l’art, la lectura i, probablement també, la música. Les diferències sorgiràn de seguida i la guerra de sexes també será inevitable.
Que Polanski hagui comptat amb aquests quatre gegants de la interpretació, serà perquè responien a un perfil adequat a l’hora de disfressar-se d’ uns personatges que burxats per la neura i el nervi de les circunstàncies (originades per l’evolució del diàleg i algún vòmit pel mig) acaben desfogant-se a boca de canó: la nord-americana Jodie Foster (Taxi Driver; Acusats); l’anglesa Kate Winslet (Sentit i Sensibilitat; Revolutionary Road); l’austríac Christoph Waltz (Maleïts Bastards; Aigua per Elefants) o el poc considerat John C. Reilly (actor fetitx de Paul Thomas Anderson en cintes com “Sydney”, “Boogie Nights” o “Magnolia”) regnen un sainet de confusió precipitada i que amb un simple comiat es podia haver solucionat. La culpa és de la curiositat de saber el perquè de l’animadversió als hàmsters.
A Catalunya vam gaudir de l’adaptació teatral al català (traducció de Jordi Galceran) amb direcció de Tamzin Townsend i amb la interpretació de Roser Camí, Ramon Madaula,Vicenta Ndongo i Jordi Boixaderas.
Títol Original: Carnage
Direcció: Roman Polanski
Intèrprets: Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz, John C. Reilly, Elvis Polanski, Eliot Berger
Nacionalitat: França-Regne Unit
Durada: 78 minuts (Color)
Gènere: Comèdia Dramàtica
Any: 2011
Estrena: 18/11/2011
Enllaç: www.youtube.com
www.youtube.com
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|