Els silencis d’avui esdevenen necessaris.
La tebior m’impregna tristesa i desencís.
L’hivern vorà, al tombar la gèlida cruïlla,
no convergeix amb el paltó de l’escotilla.
Canvio de rumb de blana i lacònica llum
El trajecte, ple d’estimballs, m’extenua.
Cedeixo mon cant incolor que aquí sura
èxtasi fefaent que levitava i ja no m’acull.
Ofecs de tactes faltats que es desdibuixen
Desordre en aquest joc que la soledat complica
Rialles que vam cremar però em justifiquen
Converses fútils sense mística ni acústica.