| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bollycao
|
|
| |
Jo de gran vull ser..
 diumenge 27/novembre/2011 - 01:16  568  3
Ahir vaig passar part del dia fent de voluntària pel Banc d'Aliments del meu poble. La majoria dels voluntaris eren dones. Els homes pel general anaven acompanyant les seves senyores. El cas és que vaig coincidir amb algunes dones que fins ahir no conexia, que només saludava amablement si coincidia en algún acte públic. Mentre esperavem que arribés la gent per demanar-los que omplissin una bossa amb aliments per la gent que passa gana, cada cop més gent i cada cop més gent del poble (que sembla que hagi de ser pitjor però la gana és igual si ets del poble que si ets de Kuala lumpur), vam tenir ocasió de xerrar de tot una mica.
Em va sorprendre gratament la coneixença d'aquestes dones que han arribat a la seva maduresa i que porten la bellesa de dins enfora, el posat, la mirada, les vivències, la generositat, la calidesa, el tacte, la petjada de la vida acaronada i també lluitada. En contrast hi havien aquelles dones bottox com n'he dic jo que ni tan sols es dignaven a mirar-nos (jo crec que era per les samarretes de voluntària abotifarrades que duiem posades) que no volien saber res de res de tot allò Déu mon guard! i que si et fixaves es passaven una eternitat al super per triar unes quantes xorrades ben cares entre les que incloc cremes varies i demés xorrades. Em va agradar veure les families que explicaven als nens perquè feien una donació i els animaven a dur la bossa al contenidor reservori. Algunes venien expressament, van dir. Una senyora es va posar a plorar perque deia ella era receptora d'aliments i es va saludar amb una de les voluntàries del banc d'aliments. I veien les dones bottox passejar vaig pensar que jo de gran vull ser una senyora estupenda com aquestes dones que saben donar amb elegància, sense soroll, amb molta classe.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
anima |
dons si...
Sunday, November 27th 2011, 4:18 PM
Fa temps q he descobert q la bellesa interior amb el temps creix, a diferencia de la bellesa exterior, q amb el temps es marfeix.
I les cremes i mascaretes d´aquesta bellesa son gairebe sempre els altres. Reconduir aquest focus interior cap a l´exterior, il.luminar vides,ajudar persones, entendre animes errants,i adonar.te q la vida es rica de moments sencills.
Uns llavis plens de bottox no em transmenten res; un ulls petits , intensos, dibuixats d´arrugues i acaronats pel temps m´entendreixen.
Enhorabona Bollyy, un peto.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
