| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
CAMÍ DE L’EXILI: Recordatori històric, música i excursió
 diumenge 27/novembre/2011 - 10:47  804  7
Avui us proposo una excursió que recorre una part del camí que milers de catalans es van veure obligats a seguir si volien salvar llurs vides. És un dels camins de l’exili.
A començaments de l’any 1939, en ple hivern, i com a conseqüència de l’avanç de les tropes franquistes, milers de catalans significats per tenir idees d’esquerres o haver treballat per fer que la seva pàtria fos lliure, van haver d’exiliar-se juntament amb les seves famílies, cap a la Catalunya Nord, abandonant tot el seu passat.
Mentre ahir recorria en silenci aquest camí, pensava en la història d’aquella gent, bones persones, que per pensar com pensem la majoria de companys del xat-cat, van haver de fugir... i en l’angoixa que els devia embargar pensant en el seu futur incert i en la gran injustícia que s’estava fent amb ells.
Un cop a la carena fronterera, mirant a les dues bandes de la mateixa, el Ripollès “espanyol” i el Vallespir “francès”, també vaig pensar en l’absurditat del Tractat dels Pirineus que va separar aquestes comarques germanes.
Avui encara la lluita segueix per aconseguir l’alliberament i reunificació de la nostra nació, Catalunya.
En Pau Casals va ser una de les persones que va haver d’exiliar-se. L’any 1940 va compondre la sardana “Sant Martí del Canigó”, en la qual transmet la nostàlgia i la melangia que l’exili li provocava. Us l’adjunto en versió simfònica.
www.youtube.com
Pels caminadors, també us adjunto el track que he penjat al Wikiloc del recorregut de l’excursió circular. Té una durada d‘unes 5 hores escasses amb un desnivell de 800 metres i no té cap dificultat tècnica. S'inicia a Rocabruna (Municipi de Camprodon al Ripollès) i transcorre en general per espais oberts amb bones perspectives sobre les muntanyes de l'Alta Garrotxa cap el Sud i Est i dels cims del Canigó, Costabona i Bastiments. entre molts altres, cap el Nord.
ca.wikiloc.com
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
vetera |
Gràcies a tots pels vostres comentaris
Monday, November 28th 2011, 5:29 AM
lli,
quan el camí de l'exili arriba al Coll d'Ares, mentre mires girant el cap a ambdós costats de la frontera administrativa, que no pas nacional, segurament sentiràs emoció recordant els avantpassats...
tinta,
t'agraeixo les paraules d'elogi cap el meu bloc, tot i que penso sincerament que és molt normal. Ah, i vigila si et treus el barret que ara ve l'hivern... i que et deu afavorir molt.
ànima,
doncs si, molta casualitat. Sort que els infants no devien copsar en la seva magnitud, la transcendència del que estaven vivint . Em pots dir-me on és aquesta exposició?.
parís,
si, és cert, he fet un camí que pertany a la memòria històrica del país de manera general i de les persones que van haver de transitar-lo en aquelles circumstàncies dramàtiques que caldria no oblidar. Gent que pel fet de ser catalanistes, tenien la vida en perill. Si ho medites, és molt fort!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
