| |
L'antivot
 dissabte 26/novembre/2011 - 03:48  1419  1
Havia estat un diumenge, molts anys abans, d'una tardor massa càlida pel meu gust, però sobretot, massa grisa i humida. Que m'havia llevat tard i amb molta mandra, tant que em vaig arribar a plantejar, ni que no fos molt seriosament, no anar a votar, però això anava contra el meu convenciment de que perquè el sistema funcioni necessita aquests petits gestos participatius. Petits gestos que demostren que no tot ens és igual; de fet sempre havia estat i encara estic convençut que, si la immensa majoria de la gent exercís el seu dret al vot, els polítics es prendrien molt més seriosament la seva feina, per la senzilla raó que haurien de respondre davant de la immensa majoria de la societat i no, com acostuma a passar, que com a molt represent a un de cada cinc ciutadans, que són els que els han votat, i, això els deixa llibertat per fer el que els hi dona la gana.
Aquell dia, però, el que passava era que realment dubtava si seguir votant als “meus”, quan un arriba a una certa edat ha de tenir alguns convenciments i saber quins són els seus, ni que sigui per una mínima proximitat, o, per desencant, ignorar el sistema i no exercir el meu dret al vot, el que suposava a la pràctica afavorir als que representaven tot el contrari del que soc, penso i sento. I si per una part pensava que tenia un cert sentit castigar als que no ho havien fet bé, per una altra part no en tenia cap afavorir als altres, que l'única cosa que era segura era que tampoc ho farien bé i en el pitjor dels casos farien moltes coses contra el que jo considera que seria bo...
Va ser llavors que es va obrir una escletxa entre els núvols que aquell dia, empesos pel vent, corrien força ràpid d'esquerra a dreta vist des de on era jo. Vaig pensar que hi hauria d'haver una manera d'expressar a les urnes el descontent. Més que el descontent, el fet de pensar que no hi ha ningú a qui consideri digne del meu vot, però en canvi si que n'hi un que considero indigne. Vaig pensar que potser hi hauria més gent que pensarien de manera semblant, no en vull donar el meu vot a cap dels que es presenten, però he de fer-ho per no afavorir a uns en concret. I vaig pensar que estaria bé tenir l'antivot, dono el meu antivot a tal partit, que a la pràctica significaria restar un vot d'aquell partit, u més menys u igual a zero.
Però a la pràctica, tot i que permetria expressar-se a una part molt important de la ciutadania, tindria uns efectes nocius. Podria donar-se el cas que un cop comptats vots i antivots el resultat fos zero i esdevingués el desgovern. O, el que seria pitjor, que hi hagués un partit majoritari que organitzes els seus electors per anular la resta de partits a bases d'antivots i, un cop comptat, esdevingués l'únic partit amb representació, cosa que representaria la dictadura. Així que, l'antivot que podia semblar positiu en un principi, esdevenia una eina apocalíptica. I davant aquesta perspectiva vaig pensar que la única alternativa valida seguia sent expressar-me a les urnes. I esperar que la gent es despertés algun dia...r escriure el teu article
|
Contactes
Registra´t
