Devant els crits de la opressió, un cant de llibertat desperta com el secret més amagat bullint dins la sang del poble. La mirada de vergonya aliena del Rick cap a Renault, acusant-lo de vengut moral no té preu.
Marxem, fills de la pàtria,
el dia de la glòria ja ha arribat.
El sagnant estendard de la tirania
està ja aixecat contra nosaltres (bis)
No escolteu bramar pels camps
a aquests feroços soldats?
Doncs vénen a degollar
als nostres fills i a les nostres esposes
A les armes, ciutadans!
Formeu els vostres batallons!
Marxem, marxem,
que una sang impura
xopi els nostres solcs