| |
"ON ESTÀ EL TSUNAMI?"
 divendres 25/novembre/2011 - 03:05  1184  4
Un article de Vicenç Navarro
Público
No hi ha plena consciència en els majors centres dels establishments polítics i mediàtics espanyols del grau de descontentament de la majoria de la població cap a la classe política. Una de les expressions utilitzades pel Moviment 15-M per manifestar el seu desacord amb les polítiques públiques altament impopulars aprovades durant els anys de crisis per majories en les Corts espanyoles (i a diversos parlaments autonòmics), és que tals polítics “no ens representen”, dit que gaudeix d'una simpatia generalitzada entre la població. Les enquestes d'opinió popular expressen que la classe política s'ha convertit en un dels majors problemes que existeix a Espanya.
Aquesta falta d'afecció amb les institucions polítiques està basat, en part, en la naturalesa poc representativa del Parlament, resultat d'un sistema electoral poc representatiu, fet que s'ha mostrat amb tota claredat en les eleccions del 20-N.
La interpretació més comuna en els mitjans de major difusió espanyols és que la població s'ha mogut cap a la dreta, triant massivament al partit conservador. Amb això s'assenyala per part de tals mitjans que existeix un ampli suport a les propostes electorals de tal partit, que se centren en la necessitat de fer retallades massives de despesa pública. Rajoy va assenyalar en campanya que, excepte les pensions, cap altre capítol del pressupost se salvaria de les reduccions de despesa pública.
La victòria del PP s'està presentant, doncs, com una victòria aclaparant, utilitzant-se el terme tsunami amb gran freqüència. I com a mostra d'aquest tsunami es presenta el mapa electoral d'Espanya cobert de blau, el color del PP, excepte a Catalunya i al País Basc. Tal tsunami es presenta també com un mandat per fer polítiques d'austeritat. Per cert, a Catalunya, la victòria de CiU també s'ha presentat com una aprovació massiva per part del poble català de les polítiques de retallades que ha realitzat tal partit al Govern.
En totes aquestes interpretacions s'ignora l'escassa qualitat democràtica del sistema electoral espanyol. Vegem les dades. El PP va aconseguir només el 30% del vot del cens electoral, és a dir, de tots els espanyols adults que podien votar. Això vol dir que el 70% no li va votar. No és cert, per tant, que el poble espanyol que inclou, a més dels votants del PP, als abstencionistes i als votants d'altres opcions polítiques, hagi donat el seu suport al PP i a les seves polítiques d'austeritat. La gran majoria del poble espanyol no va votar al PP, ni recolza les seves polítiques.
És més, les dades tampoc confirmen que hi hagi hagut un moviment del poble espanyol cap a la dreta. El vot del PP va ser del 30,27% de totes les persones que podien votar, que va anar només un 0,96% (repeteixo, només un 0,96%) més del que va aconseguir en 2008 en les anteriors eleccions legislatives (un 29,31%). És difícil sostenir que hi ha hagut un tsunami a favor del PP, l'expressió utilitzada en la majoria dels mitjans. Continua sent un partit que, sota un sistema proporcional que donés el mateix pes a tots els vots, seria minoritari. El seu augment accentuat de nombre de parlamentaris es deu primordialment al col·lapse del PSOE, que va passar de representar el 32,19% del cens electoral al 19,49%, precisament per haver fet les retallades que ara el PP vol expandir. No és coherent argumentar que hi ha un mandat popular per realitzar les polítiques d'austeritat del PP quan el PSOE va ser expulsat del Govern precisament per dur a terme tals polítiques.
Una situació fins i tot més accentuada passa a Catalunya amb CiU. Aquest partit va aconseguir només el vot del 18,8% de tots els catalans que podien votar, la qual cosa vol dir que el 81,2% no li va votar. Deduir d'això –com ha conclòs el president de tal partit i de la Generalitat– que el resultat de les eleccions és una mostra de suport del poble català a les seves retallades és una lectura excessivament esbiaixada que manca de credibilitat. Aquí, de nou, el fet que es presentés a tota Catalunya sota els colors de CiU es deu predominantment al descens tan notable del PSC, que va passar de collir el suport d'un 31,74% del cens electoral (de tots els catalans que podien votar) a un 17,1%, resultat en gran part de la identificació del PSC amb les retallades del Govern Zapatero.
No hi ha, doncs, un mandat popular perquè el PP o CiU realitzin les polítiques de retallades, si per mandat s'entén el desig de la majoria de la ciutadania. En realitat, les enquestes que tenim disponibles mostren que la majoria de la població no està d'acord amb tals polítiques, afavorint altres alternatives, moltes de les quals ni tan sols estan sent considerades (enquesta del CIS de 2010 i 2011).
Veiem, doncs, que el partit que governarà és un partit minoritari entre la població espanyola, encara que tingui gran majoria en escons. Per aquest motiu quan el Moviment 15-M denunciï a les Corts espanyoles per realitzar les polítiques impopulars de retallades, per no representar a la majoria de la població, portarà tota la raó, doncs representaran només a una minoria. El PP tindrà un control gairebé absolut sobre els aparells de l'Estat sense que li hagi votat la majoria dels espanyols, per molt que els mitjans pintin en blau el mapa d'Espanya. No hi ha dubte que, en cas que es dugui a terme tals polítiques de retallades, a més de generar gran conflicte social, desacreditaran encara més a la classe política i a la democràcia espanyola. Les noves generacions, educades ja en valors democràtics, són més exigents que les que els van precedir i no acceptaran la democràcia limitada que tenim, resultat d'una Transició inmodèlica que va determinar una democràcia incompleta, responsable d'un benestar insuficient.
Vicenç Navarro López (Barcelona, 1937) és un politòleg i sociòleg català, catedràtic de Ciències Socials a la Universitat Pompeu Fabra.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
