| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de vetera
|
|
| |
INCINERACIÓ O ENTERRAMENT?
 diumenge 20/novembre/2011 - 03:18  930  16
Cada vegada s’està estenent més el costum d’incinerar els cossos en lloc d’enterrar-los, que és el que s’ha vingut fent a la nostra cultura fins fa relativament poc temps, (no així en d’altres).
A vegades a les converses familiars o entre amics, mig en broma i mig seriosament, et fan o fem la pregunta: ja tens decidit el que voldràs que fem amb tu quan arribi l’hora...?. I observo que cada vegada hi ha més gent, de la generació dels meus fills sobretot, però també de la meva, que diuen de manera convençuda; si, que m’incinerin!.
Personalment fa molts anys que ho penso però no ho tinc gens clar encara, i em fa por que aquest, encara, és perllongui massa temps i ja no hi sigui a temps de decidir per mi...
El dubte rau en un pensament que ningú m’ha sabut contestar de manera convincent fins ara, i és per això que us demano l’opinió.
Entenc que deu ser molt més higiènic incinerar que no pas enterrar i que incinerar no ocupa espai i enterrar si, però penso: i si quan m’incinerin no he perdut encara la sensibilitat i sento dolor?. Quan dic això, la gent que participa de la conversa, es posen a riure i quasi sempre m'argumenten:
• Quan et mores, el cervell també és mort, tens l’encefalograma pla, per tant ja no tens sensibilitat i no pots patir dolor i em reforcen l’argument dient-me, si a un cadàver el punxes, no reacciona oi?, doncs això demostra que no ja no té sensibilitat.
• Si tinguessis sensibilitat, enterrant-te, també patiries dolor per la descomposició del cos i molt més lentament.
I jo contesto:
• Estic d’acord en que un cos mort, perd la sensibilitat però el que no sé és si la perd de seguida o triga unes hores o uns dies, (la cua de la sargantana és continua bellugant un cop desconnectada del tronc i cervell). Si la perd de seguida no tinc cap prevenció en ser incinerat, però si la perd al cap de més de 24 hores, per fixar un temps entre la defunció i la incineració, deus patir moltíssim quan t’ho fan. En canvi si t’enterren, la descomposició triga bastants més dies a iniciar-se i dóna temps a que ja l’hagis perdut.
• I el fet que un mort no reaccioni quan el punxen, només demostra que no té capacitat de reacció, el cervell ja no transmet ordres al sistema nerviós, però no demostra que no pateixi dolor, només que no el pot expressar.
M’agradarà saber que en penseu del meu dilema i així potser m’ajudareu a prendre una decisió abans no sigui massa tard...
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
zinc |
ostres!
Sunday, November 20th 2011, 3:04 PM
un amic tot visitant les runes d´un castell em va fer aquesta mateixa reflexió,en aquell moment no vaig saber que dir,pero em va fer pensar,ni poc ni molt,diriem que lo suficient per arribar a les seguents conclusions.
-la primera i mes important,que s´assegurin de que no estic en estat catatónic.
-la segona que no m´agrada la foscor,amb lo qual lo del taud i dins un ninxol no és lo meu.
-la tercera és que les flames tampoc m´agraden,per si de cas.
LLavors que tenia de fer amb el meu cós un cop mort?,sencill,donar els órgans i la resta a la ciencia.Els órgans per si algú pot continuar vivint un cop jo morta i a la ciencia perque gràcies a ella podem viure mes anys.
Del demes que en facin el que vulguin,de moment visc per moltes coses,pero per una en especial,que em recordin i així no moriré mai.
Petons
Dolors.
|
|
anima |
HAHHAAAHAH
Sunday, November 20th 2011, 11:11 AM
Ais deu,, amb el tema tan serios i tetric , m´heu fet saltar alguna rialla alguns dels comentaristes.
Tinta mira q es mala llet ehh, voler emprenyar fins i tot despres de ser cadaver,, aiss com ets...
Peztit , jo en tot cas me pido el jacuzzi, q a casa no en tinc i sempre m ha fet ilu....
Vinga, vete, bon blog per fer pensar, si senyor, sera casualitat q coincideix amb les eleccions, oi????
|
|
-tinta- |
m'heu fet pensar!
Sunday, November 20th 2011, 6:13 AM
El que tinc molt clar és que, allò de les cendres, és pura imaginació. El que s'escampa són miques del taüt, de la roba que es porta posada -si és que se'n porta- i també, espero una mica del cos que érem. El que és valuós, això sí, és que la persona que escampa el polsim es queda amb aquella imatge alliberadora de la mort.
Jo escolliria ser enterrada a la terra, sense caixes ni robes ni hòsties: fer d'abonament, per exemple. I si és a algun arbre o planta que pugui ser reconegut pels que em puguin continuar estimant -amb sort-, ja no puc demanar més.
No obstant, això no és legal. I no tinc cap terrenyet on fer cometre al pobre diable de torn alguna il·legalitat.
Als meus fills els he dit que m'incinerin. I que les cendres les tirin al terrat del veí, que porten més de vint anys tocant-me la pera amb el soroll de màquines del forn de pa que regenten. Per emprenyar.
|
|
Peztit |
Bé, mira
Sunday, November 20th 2011, 5:57 AM
Jo no he estat mai a l'altra banda, i no t'ho puc dir amb exactitut. És molt interessant el que dius, perquè m'ha recordat certs relats de l'Edgard Allan Poe i de alguns tauds que apareixien despres amb els anys amb la tapa rascada per dins, com si s'hagués certificat malament la mort i un es desperta enterrat "viu".(això ha passat eh?, vaja, hi han casos a la literatura....terrible!)
Opino que, en el cas de sentir algo, molt remot per no dir impossible perquè les àreas sensitives del cervell no donen activitat, ni les del dolor, ni res de res Plano, plano, plano, i fred com un glaç, és molt possible que en aquelles condicions ja no sàpigues si el que t'estan fent és una fregida de volta i volta , o estàs al jacuzzi, i total, és un plis.
La incineració és un bon mètode, net, eficient, econòmic i ecològic desde el punt de vista de la cadena alimentària.
I estalvia tota la pompa i el protocol funerari. És la ruïna del macronegoci funerari.
Vaja que no t'amoïnis, NO BRAIN, NO LIFE, NO PAIN.
|
|
feda |
Difícil decisió
Sunday, November 20th 2011, 3:32 AM
Mai ningú et contestarà d’una manera convincent, és una decisió que has de prendre tu sol. Fa molts anys pensava que volia ser incinerada però a dia d’avui penso que m’agradaria que m’enterressin amb els meus pares en un petit cementiri de la Segarra, descansar eternament dins d’aquella terra dura i àrida que tan m’agrada. Pur romanticisme!
També m’he fet els mateixos plantejaments, no en sabem res i per tant tot és possible, una cosa verdaderament inquietant, però no ho podem saber i si es té alguna mena de consciència deu ser horrorós de totes maneres. També t’haig de dir que crec que no t’incineren fins al cap de almenys 24 hores i no sé si són 48
Quines converses! Serà que les eleccions ens han tret el costat negre que portem dins. Ja ens hi podem anar acostumant, els resultats cantaran i el poble català, com sempre, hi sortirà perdent, i tan se val qui surti.
Petons de diumenge
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
