| |
La quarta..
 dissabte 19/novembre/2011 - 04:59  980  1
varen pujar al pis d'ella i el va fer seure al sillò del menjador.
- Vol prendre alguna cosa?
- Un got d'aigua siusplau.
- Marxant!
Ella va anar a la cuina i va tornar al menjador amb un got d'aigua, li va donar al desconegut i va sentar-se al seu costat al sofà.
- I bé? es pot saber que li ha passat? vol que anem a la policía?
- No gràcies. A veure, el cert és que encara estic una miqueta desconcertat, permeti que em refaci una miqueta i enparlem, li sembla?
- Com vulgui, cap problema.
Ella va anar cap a la cuina a cercar una miqueta d'aigua per ella i aixi deixava una miqueta "tranquil" al desconegut. Qui era? què li havia passat? però si això no passava a la vida real! Cordills!. Passats uns minuts va tornar cap al menjador i va trobar el desconegut dormit al sofà, no podia deixar que dormis, tenía entès que no era massa bó si et donaves un cop al cap dormir-se, i si era el cas?
Amb molta cura va moure el desconegut per l'espatlla.
-Escolti, escolti..
El desconegut va obrir els ulls esperverat, va mirar-la sense dir ni piu i de sobte es va llençar al seu damunt i va inmovilitzar-la. Ella va espantar-se tant que no va atinar ni a cridar, tot va anar rapidissim! com si l'haguessin desconectat d'algun circuit elèctric el desconegut va quedar-se parat, se la va mirar i va retirar-se de cop com si en aquell precís instant fos conscient d'on es trobava realment.
- Perdó! Dispensim! No sé què m'ha passat..
Ella se'l mirava desconcertada, no savia pas si sortir corrent cridant o desmaiar-se. Sentía com la sang li tornava mica mica al cervell com, si com ella, hagues sortit esfereïda.
- De veritat que no soc una mala persona, no sé pas que em deu haver passat..Fins fa uns quince dies era un home amb una de les vides mes corrents i avorrides d'aquest mon, tot això que m'està passant és digne de les millors noveles negres, ni jo mateix ho puc creure!
Ella se'l mirava perplexa, ni tant sols atinava a penssar res, sols li funcionaven les parpelles que tintinejaven sense cap mena de criteri.
- Confii em mi sisplau, si té paciència li intento explicar el què m'ha passat en aquest quince dies. sisplau..
|
Contactes
Registra´t
