| |
En Max..
 dissabte 19/novembre/2011 - 10:15  1713  4
En Max, és entranyable, inquiet , trapella i sobretot adorable. Sempre està a la guait de tot i té un olfacte tant fi com mal aprofitat . M'agrada passejar amb ell , és un belluget com jo i sempre em busca brega, i quan alguna cosa lo li agrada fa un esbofec extrany i se li estarrufa la llomada. En Max es compulsiu , tot ho fa compulsivament: còrrer com un boig, beure com un boig, menjar com un boig , jugar com un boig i lo millor ...estimar com un boig... Avui ens hem llevat d'hora i hem anat a passejar pel bosc amb l'excusa de anar a "caçar 4 bolets" : mon pare, jo i per suposat en Max. Hem agafat el cotxe per cubrir part d'un petit trajecte d'aproximadament uns 15 minuts i s'ha passat tota l'estona grinyolant i donant tombs com un boig darrera al portaequipatges.
Tot just hem arribat, ha saltat com una esperitat i automàticament s'ha possat a ensumar tot el que trobava.
En Max és un cadell de 2 anys , de la raça beagle , el seu instint restragedor al bosc se li accentua d'una manera soprenent. Mon pare i jo que ens agrada sovint anar-hi a buscar bolets, pensem que un dia li enseyarem a buscar tòfones ja que a la nostre zona se'n fan, tot és qüestió de dedicar-hi una mica temps i amb uns metòdes certament sencills se'l pot entrenar correctament , doncs la seva genètica ja possa la resta.
Vaig llegir en algun lloc , i crec no equivocarme , que beagle era el nom del vaixell on Charles Darwin va desarrollar les seves pràctiques com a naturista arreu del món , com si al vaixell se li haguès volgut donar el nom de rastregador en honor aquesta raça, però realment tampoc sé el veritable motiu d'aquesta coincidència ni si el que us acabo de comentar és del tot cert.
En quant avui no ha estat un dia massa prolífic en les troballes micològuiques, però sempre es una bona excussa per donar un tomb per la montanya i gaudir de la natura. En fi, tot just hem arreplegat una quinzena de mollerics i un parell de llanegues negres petitonetes i hem acordat amb el meu pare de tornar-hi la setmana vinent ja que si no fa massa fred la cosa pinta bastant bè, però encara ha de madurar una miqueta.
Mentre passejavem, tot buscant , jo en un extrem i mon pare en un altre , en aproximadament un radi de 250 m , en Max s'ha passat tota l'estona amunt i avall visitant-nos efímerament a l'un i a l'altre sense parar.M'agradaria saber el munt de km que s'ha arribat a fer.
A mitj matí , hem claudicat i tot i que el dia acompanyava , hem decidit tornar ja que a més avui a casa tenim convidats. Així doncs hem filat cap el cotxe, en total han estat tres hores i escaig de recerca i una notable passejada, però en Max semblava que ni haguèssim sortit de casa, al cotxe mentre tornavem ,els mateixos grinyols i bellugadisses darrera el portaequipatges.
Quan hem arribat a casa hem començat a fer les preparacions del dinar: galtes de porc a la brassa, mongetes de ganxet i cigrons , amanida, escalivada i all i olí.
Mentre fem taula hem d'estar molt alerta quan preparem la carn a casa, en Max és molt espavilat i descarat i qualsevol objectiu alimentici que estigi al seu abast no dubtarà ni una centèssima de segon en deborar-lo, és un mal costum que li han permès a casa i en el que al fons jo també m'incloc.
Mentres mengem en Max s'arrepenja de empeu a la taula i sempre intenta arreplegar algun bocí , o simplement demana que li donguis menjar amb una expressió marcadament melodramàtica acompanyada per una orquesta simfònica de grinyols acompassats. Finalment sempre té la seva recompensa ja que la seva pressió sempre és tant asfixiant que al final els de casa cedim i li donem el seu premi que alhora dona peu a entrar en aquesta mena de bucle avassellador.
En som conscients però en Max com us deia és molt expressiu i sap com jugar les seves cartes.
La veritat ha estat un fantàstic àpat, hem xerrat una mica de tot, hem fet broma i ens hem atipat de valent ja que caminar per la muntanya almenys a mi m'obre la gana.
Ara sí , per fí en Max dorm en el seu jaç de roba, mentre acabem el cafè me'l miro pensant en el dia que hem passat al bosc i penso això que quan arribi a dalt potser li escriure quatre linees aquí al bloc
|
| |
|
Contactes
Registra´t
