| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bandoler
|
|
| |
Despres del sopar...
 dissabte 31/maig/2008 - 11:39  1603  8
No tenia ganes d’anar a dormir i en sortir del restaurant m’he arribat a un mirador que hi ha a sobre del pantà de Sau, aprop del parador. Eren la una.
He parat al cotxe i només la música trencava el silenci. Les aigues fosques es veien aclarides pel reflex del cel ple d’estels. Algún núvol prim entaranyinava el cel, ara es tapava una estrelja, ara s’en descobria una altre. Al cap d’una estona he parat la música, era una cinta (encara vaig amb cinta de sassette al cotxe) dels Dire Straits. Llavors m’he adonat que el silenci era tan profund com la foscor del paisatge. Tan sols els estels feien claror i algun ocell nocturn trencava el silenci.
He estat reflexionant, coses meves, maldecaps i estats emocionals passaven per la meva ment mentre m’anava embriagant de la pau d’aquell indret. No se si gaire estona, potser tan sols ha estat un instant, pero com si pases un estel fugaç m’he sentit en pau amb mi mateix. Eren més de les tres de la matinada quan el motor del cotxe ha tornat a trencar el silenci. Més de dues hores en què el temps m’ha semblat una fotesa, per mi era com si s’hagués aturat.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
kynliu |
per sort...
Saturday, May 31st 2008, 3:33 PM
Encara hi ha moments en que viure val la pena, un cel estrellat, un nuvol, el silenci, el cant harmonios d'un ocell, la pau interior...llastima que no ho poguem fer gaire sovint, sobretot si no tenim el privilegi de viure fora de la ciutat. per cert, la propera vegada avisa, que jo tb vull venir-hi!
un peto!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
