| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de auriachm
|
|
| |
Descalços
 dijous 10/novembre/2011 - 02:01  1497  2
Furt indiscriminat de roba de segona mà, xiuxiueja una notícia entre locucions catastròfiques de borses que s’ensorren, deutes bancaris milionaris i pisos de luxe que han entrat a la subhasta per a uns especuladors que encara són anònims.
Les associacions que es dediquen a arreplegar parracs per vestir sants sense canonitzar, abans es queixaven que gairebé era impossible de calçar els indigents amb els donatius que rebien. Ara lamenten que no poden disposar ni d’un trist jersei que no tingui un esquinç, perquè la roba que encara es pot aprofitar desapareix misteriosament. S’ha acabat, doncs, la venda de roba de segona mà feta encobertament per als compradors de tercera del primer món; de fet, el negoci havia començat a trontollar amb la proliferació dels outlets, que no han fet una altra cosa que legalitzar la situació amb una paraula de mal pair. Una barbàrie explicada amb un barbarisme. Malgrat tot, aquestes associacions no denuncien el frau en termes econòmics, sinó humanitaris.
No cal dir que la seva missió humanitària de cara a la galeria és completament meritòria: intenten d’encobrir íntegrament l’espectacle ofensiu d’individus passejant-se sense el mínim decòrum que exigeix la civilització. Prou saben els esforçats missioners de les associacions sense ànim de lucre que aquests individus exhibeixen les seves sinuositats sense voluntat ni de seduir -com es pot pretendre tal cosa enmig d’idòlatres de la imatge? Uns individus, tot sigui dit de passada, que tampoc no tenen por. Vet aquí el perill. Roba decent? Per a qui? No pas per a ells, que sovint se’ls troba vestits amb les escorrialles de la roba de rebuig. Ara bé, en realitat, voleu dir que no se’ls en foten els estrips volcànics, les taques oceàniques o que es recorden que llueixen un escot que s’ha obert a l’atzar coll avall? Potser ells ja no volen mirar enlloc ni que ningú se’ls miri. I no els demanéssiu que facin servir calçat: els peus hipnòtics deambulant sobre les misèries de les ciutats sagrades. Toquen a terra amb una ingenuïtat directa, amb un contacte infantil. Els postulats de la urbanitat tremolen.
Si aquesta gent caritativa de les associacions no trobava sabates, perquè de tant caminar cap a les rutines, ningú no podia oferir una bona sola que plantés cara a la fredor de l’asfalt, o desestimava de deixar en herència a uns perdularis que mai no tindrien arrels, les pudors i ferums familiars, ara tampoc no troba abrigalls decents per a dissimular la tribu dels marginats o, si ho voleu, dels qui viuen al marge d’una llei que han volgut desaprendre.
Un dia els ciutadans amb dret a un abrigall digne mirarem com circulen en paral•lel davant nostre una altra filera d’homes amb els peus embolcallats pels parracs que abans els cobrien la resta del cos. Ho faran per tapar-se les extremitats esguerrades després de vagar tant de temps pel marge de la carretera o després d’esperar que les rodes dels ciutadans amb dret a un abrigall digne frenessin en sec, per mirar-se una estona al mirall i caminessin quatre passes al costat de la seva ombra.
Quan aquesta segona renglera d’homes augmenti de manera desproporcionada, prendrà el determini de pujar a un tren de mercaderies amb destinació a la vall dels reis, per recomençar la història o per no fer nosa als altres ciutadans, que encara diuen que dormen el son dels innocents.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
auriachm |
Quin batibull, autocrítica
Sunday, November 13th 2011, 2:25 PM
És que, de vegades, m'agafen rampells de fúria i potser desbarro. M'he excedit criticant a tort i a dret.
Primer volia atacar una mica els mitjans, perquè segons quines notícies passen desapercebudes i et presenten fets que giren l'esquena als problemes que no serveixen per a un guió de Broadway. Després els tocava de passar al davant a les associacions pressumptament humanitàries que ajuden els indigents, però que en realitat es dediquen a vendre roba d'estranquis, un negoci que ara han fet legal els outlets.
Tampoc no quedem indemnes els qui ens ho mirem amb distància.
En resum, el tema central, si ho vols, pot ser la hipocresia. Vull dir, de manera gràfica, que un dia tots podem vagar pels marges com les ombres que ens representen en estat pur (les persones que no tenen res i, per aquesta raó, no gasten roba per a tapar la indecència de la deshumanització). Aquests desafavorits ens recorden que també nosaltres podem fer nosa a les mirades dels qui ha tingut més sort per a per presumir de "dignitat". Res més.
Entono el mea culpa per haver-ho fet fosc: em mereixo la crítica, encara que em costi de reconeix-ho.
Per a fer-te passar el mal tràngol, et recomano un glopet d'un vi que he descobert aquest cap de setmana: Quest, del Pallars Jussà, elaborat a alta muntanya!
Cuida't
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
