| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de TomasM-Porta
|
|
| |
RUBALCABA VERSUS RAJOY, EL DEBAT.
 dijous 10/novembre/2011 - 06:46  612  4
El sistema democrà tic és poc democrà tic. Ens volen vendre que el fet que votem cada quatre anys per cada una de les administracions que ens administren és suficient i que contemplar un debat televisiu dels dos principals candidats és el súmmum de la democrà cia i no.
Hi ha una partitocrà cia en el que els partits que tenen més representació parlamentà ria es reparteixen el poder d’una forma descarada, de manera que si hi ha noves persones i noves propostes, prà cticament no tinguin cap possibilitat de sortir escollits. En una veritable democrà cia sembla que tots els partits que es presenten, amb independència de la representació que havien tingut abans, haurien de tenir les mateixes possibilitats. Tots haurien de partir de zero i tots haurien de tenir les mateixes possibilitats d’accedir als ciutadans.
El que hi ha, en contes d’això, és un sistema en el que una docena de partits es retroalimenten. I les noves propostes no tenen manera de ser conegudes per la ciutadania.
Llavors ens trobem amb que un debat a dos és més un espectacle que no pas un veritable debat polÃtic. Allò que importa és més la retòrica verbal i no verbal dels protagonistes que no pas les seves propostes. El talent dialèctic, més que no pas el talent organitzador i governatiu.
I consti que jo sóc d’aquells enamorats de les paraules que frueix amb la retòrica, però també dels que pensen que la polÃtica hauria de ser alguna cosa més que retòrica i que els ciutadans haurien de votar molt més enllà de la retòrica. S’hauria de saber què defensa cadascú, què ha fet cadascú i què és el que no es pensa fer.
I això no t’ho diuen, com si l’endemà de les eleccions els programes es guardèssin al calaix, les promeses es guardessin al calaix i els polÃtics poguèssin fer qualsevol cosa, que, de fet, poden fer i fan.
La dialèctica econòmica entre Rajoy i Rubalcaba va ser força entretinguda però, en realitat, gairebé tothom sap que guanyi qui guanyi la polÃtica econòmica de l’estat espanyol la dictarà la senyora Merkel defensant els interessos dels banquers alemanys, cosa que ha fet Zapatero i que encara més farà Rajoy. Els balls de xifres, de medalles i de retrets, per tant, en aquest sentit són totalment intrascendents.
En canvi va haver-hi un matÃs en el que Rubalcaba em va agradar més que Rajoy i és en la defensa dels drets. Certament, pel que fa als drets de les persones, la visió del PP i la del PSOE no és la mateixa. No deixa de ser curiós que en aquest à mbit els socialistes siguin més liberals que els que es proclamen liberals, però és aixà i suposo que només per aquesta defensa dels drets dels ciutadans, si jo fos espanyol, votaria els socialistes i no el PP, perquè jo crec per damunt de tot en la llibertat.
El problema que té el PP és que arrossega molta gent franquista i neofranquista i això fa que la gent que estimem la llibertat sentim un tuf desagradable quan sentim predicar aquesta gent. Són gent que van crèixer, van arrelar socialment amb el franquisme i en el fons continuen sent franquistes en molts à mbits de les seves conviccions. En aquest sentit l’à nima del PP és José MarÃa Aznar, un exfalangista que mai no ha deixat de ser-ho.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
