| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Mercaders dels Sentiments
 dimarts 8/novembre/2011 - 08:21  1635  12
Al mercat dels sentiments se sol caminar a cegues. Ja sigui algunes vegades per la manca de llum i unes altres per l'excés. Es recorre un caminet de petons que, la majoria de les vegades, no tenen amo. I se sotmet als cossos a un sorteig sense notari en el qual unes vegades es perd i unes altres també. Però ningú baixa la persiana del mercat dels sentiments. Gaudeix de milers d'entrades i tan sols una sortida. I ofereix servei de pàrquing gratuït i la fascinant possibilitat del lliurament a domicili. Resulta impossible resistir-se a la temptació de perdre's entre els seus carrers. Artèries que bateguen totes a un mateix ritme hipnòtic. Promet nous misteris. I amaga que fa milions d'anys que es van perdre les claus. Però no tinguin por. No plorin. Ja ploraran mars de tristesa quan es perdin entre els seus carrers.
S'encenen fanals quan es dormen les llums. S'apaguen els ulls per no malgastar llàgrimes que poden resultar, al cap de cada jornada, imprescindibles. S'estrenyen els punys per prevenir possibles atacs. I fan la senyal de la creu al front els cossos. Temen un error que els arrossegui fins als seus inferns. Les possibilitats són grans, no ens portem a enganys. S'amunteguen massa cossos, s'amunteguen massa petons sense amo, i el sobrevolar de les gavines tampoc ajuda massa. El mercat dels sentiments és un constant tira i arronsa de nervis. Tothom demana el seu torn a crits i ningú estén acta en cap moment. És un terrible desproposit. S'escolten murmurar algunes veus que asseguren que allí mateix, en aquell mercat immens, es respira tan poc i tan malament com al mateix infern.
Amb cada canvi de torn repiquen milers de campanes. Assenyalen un instant de calma, un breu instant de silenci. I tornar-se a creuar els dits per sortir triat. Conjurar-se amb un mateix perquè arribi un amor per sempre. Per poder agafar una mà amiga i no deixar-la anar mai. Sortir junts d'aquell infern mirant a l'horitzó de dia i als estels de nit. Arriscar-ho tot al vermell i no pensar en derrotes. Tot sigui per no haver de tornar al mercat dels sentiments una vegada més. Sortir d'aquest infern sense dubtes. Amb esperances. O suportar el dolor fins a trencar les balances.
Jo segueixo esperant a la porta. Fumant com un carreter. Ja no gaudeixo del fum, però segueixo esperant. Segueixo abraçat als meus dubtes per no perdre'm en aquest maleït ramat. Ni em faig el senyal de cap creu ni em conjuro als meus astres. Vaig perdre tantes batalles que ja gairebé prefereixo no pensar en les meves guerres. Veig entrar cossos solitaris amb els punys tancats. I veig sortir rostres plorant. I jo, davant la porta del mercat dels sentiments, segueixo esperant. Sumo els dies i les seves nits i els divideixo per dos. Així em sento més tranquil amb mi mateix. Menys esperançat, però més viu. També perdo alguna llàgrima pel camí, però els meus inferns i els meus dubtes sempre em serveixen d'abric.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
