| |
EL PACTE FISCAL DEPÉN DELS CATALANS
 dimarts 8/novembre/2011 - 05:22  629  2
És una pena que els catalans no volguem el pacte fiscal. I, si el volem, encara és més penós que no ens posem d’acord per aconseguir-lo. Perquè si tots els catalans volguèssim el pacte fiscal els espanyols no tindrÃen altre remei que cedir. I, si com diu l’Artur Mas, el volem un 70% dels catalans, també haurien de cedir. Sempre, està clar, que això tinguès una traducció en escons al Congrès i al Senat espanyols.
A Catalunya s’hi escolleixen 47 diputats al Congrès dels Diputats. Aquests 47 diputats són fonamentals per a la formació de qualsevol govern a l’estat espanyol. Del PSOE o del PP. Sense aquests diputats la situació de precarietat en que es trobaria qualsevol govern espanyol faria que Espanya fos ingovernable.
Això vol dir que si els 47 diputats catalans volèssin el concert econòmic, tindrÃem el concert econòmic. I més si tenim en conte que més del 50% d’aquests diputats pertanyen o estan federats amb partits espanyols ( on se suposa que defensen els interessos dels catalans). En aquest sentit val a dir que PSOE i PP només haurien de fer el mateix que fan els seus companys bascos i navarresos, que defensen el concert amb ungles i dents.
Ara mateix davant del pacte fiscal hi ha dues opcions entre els partits polÃtics que es presenten a les eleccions: els qui el demanen ( CiU, ERC i IC) i els que diuen que sà però que no (PSOE i PP).
Com que ja sabem que els que diuen que sà però que no, finalment, serà que no perquè quan van a Madrid van a fer carrera polÃtica en clau espanyola i no a defensar els interessos dels catalans ( la Chacón i el Jorge Fernández DÃaz són dos clarÃssims botons de mostra d’això ), sembla que l’únic recurs que ens queda als catalans si volem que realment se’ns faci cas és votar a CiU, ERC o IC. Perquè si votem el PSC-PSOE o el PPC-PP vol dir que estem d’acord, no amb el que diuen els seus candidats d’aquÃ, sinó en el que diuen els seus candidats a Madrid, que sempre han negat cap possibilitat al pacte fiscal.
Al final, els catalans votarem el que votarem i la conseqüència dels nostres vots serà la que serà . Si votem que els partits espanyols tinguin el 50% o més dels nostres diputats, vol dir que a Catalunya no es vol el pacte fiscal. I jo molt em temo que això serà aixÃ, perquè porta sent aixà d’ençà de les primeres eleccions democrà tiques després de la dictadura franquista. Cosa que vol dir, simplement, que tenim el que ens mereixem. No hi ha més.
Sap greu recordar que fa poc més de cent anys, concretament l’any 1906, els catalans foren capaços de crear una gran coalició per tal de plantar cara a Madrid. Es digué Solidaritat Catalana i va aplegar catalanistes, republicans i carlins. Aquesta coalició, dels 44 diputats que llavors s’escollien al Principat, n’aconseguà 41. A veure ara què farem.
I tot això sense parlar dels mal anomenats Països Catalans, que jo anomeno senzillament Catalunya (com el valencià Josep Guia em va ensenyar ). Llavors els nostres diputats girarien al voltant dels 80 i la nostra força a Madrid seria imparable. I aquà val a dir que tant balears com valencians són tant espoliats com els principatins, els balears una mica més i els valencians una mica menys. Al final, jugar les nostres cartes depèn de nosaltres i, finalment, tothom té el que es mereix. Només que els uns tenen els que es mereixen espoliant i els altres deixant-se espoliar. Jo no crec que qui es deixa espoliar sigui un poble massa digne.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
