Pocs plaers hi ha que siguin millors que menjar-se un cantó de pa pagès ben enxumbadet de vi i amb un espolsim ben generós de sucre, morè si pot ser. Més mal de superar és el plaer si el pa amb vi i sucre és fet al Jan Petit i degustat escoltant música que a aquesta banda dels Pirineus és exòtica i gairebé desconeguda. Avui a l'estanguet s'hi sent Mauresca, que amb la seua música fresca i dinàmica convida a entrar al Jan Petit a tot qui hi passa pel davant.
Hereu: Quina bona pensada has tingut!!! M'ho apunt i provaré de dur-ho a la realitat :D
Krasis: Aquesta recepta no l'he provada mai però crec que quan la tasti serà protagonista d'un nou article al blog. Gràcies per la idea ^^
Cebeta: Sí, hi estic d'acord. L'únic que em sap greu és haver-lo descobert amb 21 anys quan podria fer més de 15 anys que hauria pogut estar acostar-me als déus amb el seu sabor esplèndid.
Celrogent: M'he adonat que aquestes postres desperten molts de records a les persones que, d'infant, l'han menjada habitualment. La meua pregunta és, després d'infant n'has seguit menjant per fer sang del vi? M'ha agradat aquesta dita de "el vi fa sang"
A Formentera deim (quan algú vessa vi a taula, a terra o on siga):
Uff i tant si ho recordo.... pa vi sucre, i vinga a cremar les calories com una esperitat!!! jajajajaja, si la majoria vam acabar mitj hiperactius amb aquests dolç berenar ( això si atipava de seguida ). També recordo els diumenges sent un nen a casa els avis amb els tiets i els pares , l'àvia mentre preparava l'arròs i els canelons em donava d'amagat un got petit amb 2 dits de vi i convidant-me em deia: -Beu nen beu, que el vi fa sang...