| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Ae
|
|
| |
VULL DONAR LES GRÀCIES...
 diumenge 6/novembre/2011 - 12:02  2529  25
GRÀCIES!!! I gràcies vull donar, sempre amb un gran somriure, a tot i a tothom que m'ha fet engrandir com a persona.
Començaré pels meus pares. Gràcies a ells sóc aquí, encara que ara només pugui agrair-ho a la mare. Ara fa un any que estàvem tots en plena lluita contra la malaltia del pare. Vam patir una angoixa terrible. Va morir a finals de novembre. Penso molt en ell. Gràcies pare!!
Gràcies als amics que no sempre estan al meu costat. Això fa que m'espavili sola. Gràcies.
Gràcies a tots els entrebancs de la vida: laborals, sentimentals, econòmics, de salut... perquè m'han fet avançar per altres camins (insospitats) i ara sóc qui sóc. Gràcies.
Gràcies al pare de la meva nena per donar-me una filla excepcional i per "abandonar-nos" i així poder fer-la créixer jo tota sola i de pas adquirir els valors que ara tinc i conèixer fins on puc arribar. Gràcies.
Gràcies filla meva per plorar i riure sempre al meu costat. T'estimo moltísssssssssimmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!. Gràcies.
Gràcies a la gent que vaig coneixent i que no valen gens la pena, perquè s'allunyen de mi sense haver de fotre'ls fora jo de la meva vista. Gràcies.
Gràcies a tu per regalar-me els teus petons i gràcies també per voler rebre'n de meus. Gràcies pel teu temps i pels teus somriures. Gràcies.
Gràcies a les meves amigues, sempre enfeinades, que quan m'enganxen m'expliquen les seves desgràcies quotidianes i em fan sentir que jo trepitjo un camí ple de roses. Gràcies.
Gràcies al meu "jefe" que amb les seves lloances cap a la meva feina em fa veure que val la pena esforçar-me tant per aconseguir bons resultats. Gràcies.
Gràcies a qui ha confiat en mi i m'ha deixat col.laborar en els seus poemes i m'ha fet comprovar que sóc capaç de moltes coses. Gràcies.
Gràcies a les meves nenes i als meus nens del xat (sí, si...vosaltres!!!!) perquè sou meravellosos, encantadors, úniques i inimitables, m'heu entendrit, m'heu fet riure i sobretot he pogut ser tal com sóc sense canviar gens. Ja sabeu que us estimo molt i que em teniu pel que necessiteu. Sóc afortunada. Gràcies.
Gràcies a l'univers que ens regala la primavera florida, l'estiu càlid, la tardor rogenca i l'hivern gèlid. N'hem de treure profit de tot perquè això ÉS LA VIDA!!!!
Gràcies.
...i finalment em dono les gràcies perquè jo sense mi no seria ningú. GRÀCIES.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Natrium |
i ara què?
Monday, November 7th 2011, 3:17 PM
I ara què "super nena"? ens has ben fotut!! has posat el llistó a l'alçada de "sota núvol" i no hi tenim res a pelar...
a nos no se'ns acut res que pugui millorar la teva lúcida disertació però malgrat la raó ens diu que en aquest cas millor callar, nos volem deixar testimoni del nostre parer.
"On vas? tro d'interès que tot ho arrases, què fas? careta de trapella somrient, qui ets? que amb fresca calidesa tot l'espai copses, que vols? tu que sembla que tot ho tens.. cenyuda, ulls com plats quant et poses seriosa, inmensa! quant el somriure arrenques a tot déu, solemne amb les ziga zages de la vida, inconformista "insolen". Potser l'amistat algun dia ens visiti.. qui sap? de mes grosses se n'han vist, Potser sols creuem de tant en tant un breu somriure, potser... Avui per avui "que nos quiten lo bailao", avui per avui fins aqui em arribat, avui per avui et trobem de "pu.. mare" avui per avui ens has ben guanyat". Apa salut artistassa!!!! muuuuaaaaaa
|
|
javinc |
gracies a tu
Sunday, November 6th 2011, 2:44 PM
gracies per ser una persona generosa,,amistosa,,alegre i sobretot bona persona,,,,,gracies per ser com ets,,,,,guapaaaaaaaaaaa
|
|
feda |
Ae ens has regalat un nu integral.
Sunday, November 6th 2011, 12:52 PM
La vida és una barreja de totes aquestes coses, pel camí et vas trobant a voltes llits de roses i a voltes les espines d’aquestes mateixes roses, tot pot tenir una doble vessant, de tot se n’aprèn; aprens a ser més forta, a caminar de la manera que et sembla que has de fer-ho, a deixar de banda les coses i les persones que no interessen.... aprens a riure millor i a portar la tristesa no com una càrrega feixuga si no com una part del camí, del camí de cadascú. La vida...... aquest meravellós regal que a vegades ens fa sentir tan bé i a vegades tan malament.
No et conec i espero fer-ho dissabte vinent, gràcies per aquest escrit, ha estat un regal.
|
|
vent |
Gràcies a tu Ae …
Sunday, November 6th 2011, 12:27 PM
perquè no et conec, però sé que ets una tia collonuda, amb gent com tu d'una altre manera aniria el món. Gràcies per fotrem un cop de ma desinterassadament, mai et podré pagar el que has fet per mi. No és normal en aquesta societat cada vegada més tancada torbar gent com tu, amb el teu positivisme dones sense adonar-te força a gent que es creua en el teu camí, regalant el teu temps i contagiant les teves ganes de viure. No tinc paraules per explicar el que m'ha fet sentir el teu escrit, t'has despollat virtualment sense cap mena de vergonya dient el que et cremava dins teu. Sé que costa fer-ho, però també sé que et sentiras molt alliberada al haver-ho fet. Tinc ganes de fer-te una forta abraçada disabte i si per el que fos alguna circunstancia impedís poder-la fer, vindria a ferte-la jo. Com diuen en un programa xorra, però jo t'ho dic de veritat:” Ae tu si que vales”. Un petonarro molt fort per tu, anims i palante com diuen els d'Alicante. Nanit.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
