| |
I nosaltres que ens sabíem...
 diumenge 6/novembre/2011 - 04:13  1331  0
ll*ll
Inventàvem aquell món que fèiem possible
Sentíem el coratge de vèncer la por
Lluitàvem per aquells somnis indòmits i insòlits
Guardàvem bé la clau dels secrets de l’amor
Teníem a l’abast joguines que rient desarmàvem
i convertíem les andròmines amb enèrgica imaginació
Ens crèiem immortals amb compel•lits superpoders atònits
Ploràvem de ràbia sense atenir-nos a la raó
I nosaltres que ens sabíem el centre de tot,
ens encuriosíem, somiàvem, lluitàvem, inventàvem
jugàvem, rèiem, ploràvem, estimàvem, pervivíem
amb la puresa clarivident que emergeix del nostre cor
Amb tot això avui canto aquesta innocència que m'aflorava
llavors i adés, també en aquest moment i sempre!
Voldries compartir amb mi de felicitat aquest jóc?
ll*ll
|
Contactes
Registra´t
