|
LES ELECCIONS ESPANYOLES DE NOVEMBRE I LA DEMOCRÀCIA.
divendres 4/novembre/2011 - 07:30 625 1
No sé massa què hem de decidir els ciutadans a les eleccions de finals d’aquest mes. Evidentment triarem uns partits i els partits ompliran amb els seus dirigents els escons, els ministeris, les direccions generals, els governs civils i tot el que s’hagi d’omplir. Però molt em temo que amb independència de les persones triades la polÃtica que es farà després de les eleccions és la mateixa. Tant se val si guanyen les dretes o les esquerres: tots els estats occidentals estan fent el mateix amb independència de la famÃlia ideològica del partit que mana.
Consti que jo això no ho critico. Fet i fet, penso que aquests grans acords entre els partits polÃtics s’haurien de donar molt més sovint. El problema és que quan els partits governen es veuen obligats a ser realistes i quan no governen pensen que poden fer demagògia des de l’oposició. I això ho fan les dretes i les esquerres. Per això, a l’estat espanyol, podem veure que tots els governs fan la mateixa polÃtica de retallades i que totes les oposicions critiquen demagògicament aquesta polÃtica.
Li he sentit dir a Joan Herrera que el problema és que als països occidentals els mercats estan per damunt de la democrà cia, mentre que el que hauria de ser és que la democrà cia estiguès per sobre dels mercats. No sé. El que sà que sé és que quan l’economia dels països comunistes se’n va anar en orris el comunisme, amb el Mur de BerlÃn i tot, se’n va anar en orris. O sigui: que l’economia – quan és precà ria – preocupa força més la ciutadania que la democrà cia. I que totes les revoltes que han triomfat no han triomfat per causes polÃtiques sinó per causes econòmiques. Primer de tot la gent vol menjar, tenir vestit i tenir casa i després ja discutirà la forma d’estat, la forma de govern i tota la resta.
En aquest sentit Santiago Niño-Becerra, catedrà tic d’economia, diu que el que haurien de fer els polÃtics per tal d’afrontar aquesta crisi seriosament és fer un govern de concentració i deixar l’economia ens mans dels experts. No sé. Potser estaria bé però no ho veig gaire clar. Trobo difÃcil que tots els polÃtics es posèssin d’acord en els cà rrecs a ocupar en un govern de concentració. I no sé si lÃders divergents serien capaços de renunciar als seus lideratge pel bé comú. Tampoc no tinc clar que els economistes s’arribèssin a posar d’acord sobre les solucions macro i micro, sobre la tà ctica i l’estratègia i sobre tot plegat.
Vull dir que, malgrat que sembla que només hi ha un camÃ, potser tant com seguir aquest camÃ, necessitem que hi hagi una dialèctica. Postures divergents que ens obliguin a pensar, a recolçar i a dissentir. Potser.
|