| |
05 DE NOVEMBRE, LA NIT DE GUY FAWKES
 divendres 4/novembre/2011 - 07:28  1492  1
Molts anglesos, especialmente londinencs, celebren en aquesta data l’anomenada “Conspiració de la Pólvora” o “Nit de Guy Fawkes”; un esdeveniment històric on, a partir d’un espectacle de focs artificials, enlluernen la nit de Londres, però especialment els edificis del Parlament Britànic on el 1605, és a dir fa quatre segles, i sis anys, un grup de revoltats capitanejats per Guy Fawkes va intentar volar pels aires la seu del Palau de Westminster i la Càmara dels Lords i assassinar al rei Jacob I.
Però hauríem de remuntar-nos a l’època dels Tudor, (segle XVI) per entendre la revolució religiosa que vivia Anglaterra. Enric VIII es va instaurar fermament com mà de ferro en el si de l’Esglesia Anglicana, que defugia del dogmatisme catòl.lic-romà (un dels motius pels quals es divorciaría de la seva primera muller, Catalina d’Aragó, (filla dels reis Catòl.lics, Ferràn d’Aragó i Isabel de Castella). No obstant, a la mort del monarca anglès no fou impediment perquè la successió passés a mans de la filla que tingué amb Catalina, Maria Tudor , o Maria I d’Anglaterra i Irlanda. La nova regenta instaurà de nou una monarquía regida pels establiments de l’Església Catòl.lica que tan lluitava per fer-se un lloc a les illes britàniques. I amb fe, com la mala folla que comporta, que ho van aconseguir: molts anglicans fóren represalitats i executats (entre ells els bisbe de Londres i l’arquebisbe de Canterbury) sota les urpes d’aquesta reina, coneguda també com Maria la Sanguinaria (Bloody Mary); apel.latiu també donat a un tipus de còctel i a una llegenda urbana que es van inventar els anglosaxons que consistía en estar davant un mirall a les fosques i recitar unes quantes vegades amb els ulls clucs “Bloody Mary” per invocar un inoportú fantasma.
A la mort de Maria Tudor, que no havia tingut fills, el seu espòs Felip I “El Prudent” (amb aquella dona, no m’extranya) es féu amb la corona anglesa, però per breu temps, quan se li van denegar els seus drets com a gobernant. Per un llunyà testament orquestat per Enric VIII, l’anglicanisme tornà a palau. Molts catòl.lics aleshores es van veure perseguits.
Tornant al regnat de Jacob I, uns anys més tard, les persecucions contra els que aleshores van ser represors es van fer més que patents. Una minoría catòl.lica que no es volia rendir va orquestrar l’anomenada “Conspiració de la Pólvora” on van pretendre dinamitar les bases que havien edificat una Nova Anglaterra. Però ell pla fou abortat i Fawkes fou detingut i executat.
Diu la tradició que als soterranis del Parlament va posar tanta càrrega de dinamita com per volar tot Londres. Fins i tot quatre segles després, i de manera simbòl.lica, la guàrdia encara fa inspeccións per a veure si s’han deixat de mirar res.
Guy Fawkes fou l’epicentre argumental del ninotaire anglès Alan Moore per convertirlo en un símbol de la resistència antiautoritària. I amb una desena d’àlbums que portaven el títol de “V de Vendetta”. Posteriorment s’adaptà al cinema amb un cèlebre llargmetratge que, per estar en la línea de les insistents cintes de superherois que ens colen a les sales, està per sobre de la mitjana.
|
Contactes
Registra´t
