Estels del vespre, iniciats a penes,
canten la llei en òrbites serenes;
l’herbei lloa la pau en son murmuri,
mentre el gorgol i l’ennuec de l’aigua
em van aconsellant, en llur ciència,
per a les coses vanes, indolència.
Aquest poema, ara no recordo el perquè, el vaig haver de memoritzar fa molts anys i ja aleshores em va agradar el vers final ...per a les coses vanes, indolència.
Trobo que és una bona frase per a moltes de les coses del dia a dia de cada un de nosaltres.