| |
POCHETINO I L’ADOCTRINAMENT BLAUGRANA
 dijous 3/novembre/2011 - 05:12  702  2
“¿Por qué eres del Español?
- Porque odio al Barça.
- Porqué mi padre es del Madrid, mi hermano mayor del Barça y lo mejor para darles por el culo era ser del Español.
- Es un sentimiento difícil de explicar.
- Fou un senyal de Déu per a demostrar-me que la perfecció no és d’aquest món”
Del web de l’Espanyol.
Els de l’Espanyol n’han dit dues de bones aquesta setmana i crec que els blaugranes n’hem d’aixecar acta. La primera l’ha dita no sé quin directiu. Segons ell a les escoles catalanes hi ha un adoctrinament blaugrana. La segona l’ha dit l’entrenador Pochetino, després de rebre un premi a Madrid. Pochetino prefereix que guanyi els campionats el Reial Madrid que no pas el Barça, perquè el Barça és el seu màxim rival i, per tant, ni aigua.
La primera afirmació – adoctrinament blaugrana a les escoles – és molt divertida. Jo no sabia que les meves filles estudiaven la Formació de l’Esperit Blaugrana a l’escola, tot i que, francament, si ho féssin tampoc no em semblaria malament perquè el Barça té una història exemplar del servei al país – fins i tot amb un president màrtir, Josep Suñol – i en aquests moments ha arribat, si no a la perfecció, sí al nivell més elevat del fútbol de tota la seva història. Tant, que hi ha moltes empreses que estudien el model del Barça, de la Masia i de Guardiola per aplicar-lo. Si ho fan empreses punteres d’arreu del món, no seria una mala idea que això es fes a les nostres escoles. Ja ho proposaré.
Perquè el cas és que a les nostres escoles hi ha de tot, però, això sí, amb el mateix tant per cent que a la resta de la societat catalana. Vull dir que hi ha professors del Reial Madrid –jo n’havia tingut-, professors de l’Espanyol –jo n’havia tingut -, professors que passen de futbol –jo n’havia tingut- i professors que són del Barça, que són la majoria perquè resulta que la majoria dels catalans són del Barça.
I en aquest cas – i en tots els altres – aquest és el problema de l’Espanyol: que se sap un zero a l’esquerra al costat del Barça i el corseca l’enveja. Normal, però una pena. I emprenyadora.
La declaració de Pochetino dient que els de l’Espanyol prefereixen que guanyi títols el Reial Madrid que no pas el Barça també és molt esclaridora. Perquè ells sovint es presenten com un equip català de futbol i ens exigeixen als culés que els considerem com a tals. I, si, catalans ho són, però són catalans que prefereixen que guanyi un equip espanyol que no pas un equip català, cosa que amb el nom que tenen és la mar de normal.
El futbol té l’importància que té i el que ara escriuré per fer un símil probablement és exagerat, però serveix per il.lustrar el que vull dir. I el que vull dir és que en totes les guerres en que els catalans han lluitat per la seva llibertat hi ha hagut catalans botiflers, catalans que era innegable que eren catalans – ser català no és cap virtut ni cap defecte – però que també és innegable que eren anticatalans, es a dir, catalans que preferien que el poder polític del país fos forani en comptes de propi. Catalans prefereixen una Catalunya sotmena, catalans que són la quinta columna de Madrid a Barcelona.
Doncs bé, a nivell futbolístic i ideològic aquest és el paper que juga l’Espanyol. I no només pel seu nom tant desgraciat, sinó perquè al seu camp, que se sàpiga, mai no s’ha vist cap bandera catalana. Però, sobre tot, perquè els seus afeccionats, per exemple els de las brigadas blanquiazules, pensen com pensen, si és que del que ells fan se’n pot dir pensar...
No sé si és pertinent desitjar-li el pitjor a qui et desitja el pitjor. Potser, en general, no però aquí només parlem de dos equips de futbol i, per tant, el pecat serà venial. Jo, senzillament desitjaria que l’Espanyol desaparegués i el seu lloc l’ocupès el Cornellà o el Baix Llobregat, que segur que amb el temps l’arribariem a apreciar, com apreciem el Lleida, el Nàstic o la Grama per molt que siguem culés.
|
Contactes
Registra´t
