| |
DONCS DIGUEM-LI MAHÓN-MAHÓ.
 dimecres 2/novembre/2011 - 05:38  766  1
Una prèvia: jo anomenaré Maó a Mahon no perquè pensi que Maó és el nom correcte sinó perquè escric en català. Vull dir que l’anomenaré Maó, de la mateixa manera que anomeno Londres a London en la meva llengua, Saragossa a Zaragoza, Moscou a Moskowa o Nàpols a Napoli. Que ningú no hi vegi cap provocació.
Anomenaré a l’alcaldesa Àgueda Reyes, Àgueda Reyes – Reis, perquè m’agrada jugar i perquè Reis m’agrada més que Reyes i perquè si bé és cert que els Reis no m’agraden, encara és més cert que els Reyes m’agraden menys.
El cas és que jo no trobo malament que els maonesos hagin decidit el canvi de nom de la seva ciutat. Em sembla bé que les ciutats es puguin dir com vulguin. El canvi de nom el demanava des de fa anys i panys una mena de cosa que es diu Iniciativa Cívica Maonesa i el PP ho va dur al seu programa a les eleccions municipals. Seguidament el PP va guanyar per majoria absoluta les eleccions municipals i, en conseqüència, la legitimació democràtica del canvi de nom em sembla impecable. Si la gent que viu a Maó, que ells anomenen M’, la volen anomenar oficialment Mahón, no hi ha res a dir.
Segons sembla l’idea parteix de l’importància universal que ha aconseguit la salsa maonesa, que Déu conservi en la glòria. Arreu del món tothom escriu el nom de la salsa maonesa amb h i que Maó no en tingui esdevé un problema. I és obvi que és més fàcil canviar el nom de la ciutat que no pas que la gent d’arreu del món mundial anomeni maonesa – en comptes de mahonesa – la salsa de Maó. Que els catalans catalanistes veiem en aquesta maniobra una aposta per la castellanització de l’illa és només una demostració de la nostra paranoia tant malaltissa.
Val a dir que batallen per ser els creadors de la maonesa d’una banda els maonesos i de l’altra banda els francesos. Si fa no fa és veu que la cosa va anar així: Richelieu i els seus havien ocupat Menorca. El cardenal maligne tenia fam i va anar a un hostal per tal que li donèssin de menjar. L’hostaler li va dir al mariscal que només li quedava una carn en males condicions. El cardenal li va dir que s’espavilés si volia salvar la vida i l’hostaler li va servir carn amb all i oli. Al cardenal la salsa li va agradar tant que es va fer escriure la recepta i se la va endur a París. Però les senyores parisenques la troban massa forta i li van treure l’all. O sigui que la salsa maonesa és un all i oli sense all i amb llimona. I fou allà on li van donar el nom de maonesa a aquesta salsa que, des de llavors, es va anar expandint principalment pels països llatins europeus. Només que, originàriament, pels francesos, l’all i oli i la maonesa eren el mateix.
Que se sàpiga són els francesos els que han fet la receta més poètica de la salsa. Hi ha una baralla intel.lectual respecte a l’autor i a l’època del poema. Per uns és un tal Lancelot i és de l’any 1625. Per uns altres és Achille de Ozanne i és de 1890 ( les dates són importants per veure qui és l’inventor de la salsa, es veu ). El que està clar és que el poema és rodó. Diu:
Sauce Mayonnaise
Dans votre bol en porcelaine,
Un jaune d’oeuf étant placé,
Sel, poivre, du vinaigre à peine,
Et le travail est commencé.
L’huile se verse goutte a goutte,
La mayonnaise prend du corps,
Épaissisant sans qu’on s’en doute
En flots luisants jusques aux bords.
Quand vous jugez que l’abondance
Peut suffire à votre repas,
Au frais mettez-là par prudence
Tout est fini — N’y touchez pas!
Pels que no se n’hagin adonat maonesos i francesos s’estan barallant per una “y” o una “h”. Segons els francesos la “y” de mayonnaise deixava clar que la salsa era d’ells. I segons els maonesos la maonesa o la “mahonesa” deixava clar que era d’ells.
Finalment, algú ha posat seny i ha vist que la “y” simplement la van afegir els francesos a la maonesa o mahonesa per a poder dir el nom de la salsa més fàcilment. Com no podía ser d’una altra manera, per la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, es a dir, castellana, la definició i explicació bona era la francesa o sigui amb y.
En el marc d’aquesta discussió els anglesos i els irlandesos van voler-hi dir la seva. Per a ells el inventor no fou ni una mestressa de casa maonesa ni un cuiner de la cort francés, sinó un general, el general MacMahon. Ja se sap que els generals britànics sempre han tingut temps per a dedicar-se a moltes altres coses que la milicia. I si Churchil es podía dedicar a la política i guanyar el premi Nobel de literatura, MacMahon bé podía tenir temps per inventar la mahoness.
La cosa encara es va cumplicar més, donant lloc a mils d’articles erudits, tessis i contratessis doctorals i batalles campals gastronòmiques. Nosaltres deixem la història aquí i qui vulgui saberne més que vagi a la wilquipèdia. Però el que està clar és que l’Ajuntament de Maó no podía tancar els ulls davant aquesta problemática universal i, per tant, havia d’apostar per la h, ja que apostar per la versió catalana és apostar pel no res ( la h és molt més senyora que el buit immens que hi ha entre la a i la o.
També és cert que hi ha quatre pagesos i quatre pescadors que discuteixen als bars o fondes de tota la vida i tampoc no es poden d’acord. Els uns diuen que, fet i fet, a la salsa dels collons se li hauria de dir m’nesa – que és com li diu la gent de M’ de tota la vida – i els altres diuen que se li digui com vulgui, que és més vell que l’anar a peu que el nom no fa la cosa.
|
Contactes
Registra´t
