| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Titania
|
|
| |
Petit error, gran frustració
 dimarts 1/novembre/2011 - 02:56  1726  7
Havien quedat a les 20h.
A ella li feia el pes aquell home. Era força atractiu: alt; una mica musculós tirant a prim; ben proporcionat; ros amb el cabell molt curt; ulls d'un verd intens; nas recte, i una boca que sempre somreia amb uns llavis molsuts que feien uns petons d'allò més delitosos.
La seva presència li era agradable. Les poques vegades que havien quedat per a fer un cafè i xerrar li feien sentir que cada cop tenia més ganes d'estar amb ell i aprofundir en la seva companyia.
Per això quan li suggerí de quedar per passar junts la tarda, i també la nit si s'esqueia, la proposició li semblà el preludi d'una vetllada que prometia. Va ser d'allò més seductor quan li va dir que li agradaria portar-la a sopar en un hotel on, per si de cas, també hi reservaria una habitació.
Es va dedicar a preparar-se a consciència: Un bany aromàtic; una bona hidratació; roba interior delicadament escollida; perfum als llocs estratègics; una faldilla curta que li ressaltava les llargues cames; una samarreta que més aviat semblava una segona pell, i sabates amb talons. Portava els cabells deixats anar i els rínxols li queien per damunt de les espatlles en un perfecte desordre. El reflex del mirall li somrigué amb complicitat.
Abans de sortir de casa va mirar el mòbil per si tenia algun missatge d'última hora. No n’hi havia cap, això volia dir que no hi havia canvis. Posà el mòbil dins de la bossa de mà i marxà cap a la cita. Tenia l'adreça en un sms que ell li havia enviat, i per arribar-hi va agafar un taxi.
A ell li agradava aquella dona d'ençà que havia començat a coincidir amb ella al gimnàs. Alta, cames estilitzades, uns glutis que costava deixar de mirar, i rossa amb els cabells llargs, molt rinxolats. La seva fesomia es completava amb uns ulls blaus ametllats, pòmuls rodons i llavis carnosos.
Per fi havia aconseguit quedar amb ella per alguna cosa més que un cafè, i en tenia ganes, moltes ganes. Li havia proposat d'anar a sopar amb la possibilitat de passar la nit junts i no s'hi havia oposat sinó tot el contrari. Feia tres dies que havia fet la reserva i li havia passat l'adreça de la cita mitjançat un sms.
Una dutxa ràpida, depilat i afaitat a consciència, i després lleugerament perfumat, escollí camisa fosca, texans i unes sabatilles esportives que arrodonien el conjunt. Era tard, agafà les claus d'una revolada i sortí de casa.
Ella arribava una mica tard, cinc minuts, i s'estranyà que no hi fos. Pagà el taxi, baixà i s'esperà davant del número que ell li havia indicat: el 112 del carrer Riera baixa. Era una guarderia i això l'estranyà, però tornà a mirar el missatge i l’adreça era correcta. Va deixar passar una estona i veient que no apareixia començà a neguitejar-se, ja feia més d’un quart d’hora que era allà i no se'l veia per enlloc. Buscà el mòbil dins la bossa i li envià un sms: "on ets?". Cinc minuts més i res, no hi havia resposta ni es deixava veure. Quan havia passat mitja hora decidí fer una trucada i tampoc hi hagué sort: li deixà un missatge a la bústia de veu. No sabia com prendre-s'ho, i poc a poc anà passant de l'estupor fins a la ràbia de sentir-se plantada. Quan decidí que ja en tenia prou li deixà un segon missatge al mòbil i se'n tornà cap a casa. Al “guaperes” li caldria una molt bona excusa si volia que tornés a dirigir-li la paraula.
Ell va arribar atrafegat amb gairebé deu minuts de demora, tenia pensada una excusa per la tardança però ella no hi era. Desitjant que no s'hagués cansat d'esperar i hagués marxat, va posar la mà a la butxaca per tal d'agafar el mòbil i fer-li una trucada. Merda! el mòbil no hi era, se'l devia haver deixat a sobre el llit en treure's la roba abans d'entrar a la dutxa. Decidí no posar-se nerviós i esperar, segur que s'havia entretingut preparant-se i vindria més meravellosa que mai. Però passaven els minuts i ella no apareixia, s'ho hauria repensat? No ho entenia, si semblava complaguda per la proposta.
Tres quarts d’hora més tard, al carrer Riera Baixa núm. 12, davant de l'hotelet que havia de ser el recer de les seves passions, un home perplex, reprenia el camí cap a casa seva. Li havien fet el salt i se sentia ferit en l’orgull.
Quan va arribar a casa va anar directe al mòbil. Un sms: "on ets?" i dos missatges a la bústia de veu, el primer: "on t'has ficat? sóc al número 112 de Riera Baixa, que fas tard?", i el segon: "mira, ja m'he cansat d'esperar, jo marxo. Si no tens una bona raó per haver-me deixat plantada no intentis parlar-me mai més ".
Havien quedat a les 20h i un petit error convertí el desig en gran frustració.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
