| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Alterego
|
|
| |
Io sono l'amore.
 dimarts 1/novembre/2011 - 08:08  703  13
Algú ha vist aquesta pel.li? Jo sí, farà prop d'un any, me la va recomanar una amiga, em va dir que era una pel.li de "culte", segons ella; vaig anar a veure-la sense ferme'n gaires expectatives, pensant això sí, què passaria una bona estona.
Mare meva quina serendipia! quina deliciosa troballa! És una pel.licula on el llenguatge no verbal és molt important i s'ha d'estar atent a les mirades, els gestos, etc...
Us la recomano de cor, sobretot el final que em va fe sentir uns calfreds com mai abans m'habia passat, des de la punta del dit gros fins a l'últim poro del cap.
La protagonista femenina, la Tilda Swinton, la coneixia poc però després d'aquesta interpretació li guardo un petit raconet en el meu cervell/cor.
Qué en gaudiu: www.youtube.com
Salut!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
musetta |
ei, perdona doncs....
Tuesday, November 1st 2011, 12:13 PM
.... em semblava recordar que era un i petit. Si, si, la mare ha de ser lliure, estem d'acord, tingui l'edat que sigui, però clar, és que ell l'amenaça i té poder per això i més sembla. En fi, que ho hem viscut de manera diferent i ja està, jo vaig pensar que la "cagava", amb perdó, lluny de veure-la com una heroïna de l'amor, la vaig veure com una inexperta en amor que es va deixar dur per una història que no et diré que no fos atraient, però massa arriscada per la vida d'ella.
|
|
Alterego |
Tens molt bon sentit de l'humor...
Tuesday, November 1st 2011, 9:44 AM
No cal suicidar-se per amor per adornar-se'n que l'amor amb la passió portada a aquests limits és sofriment, qui estima, pateix, això ho sabem tots... Estic molt d'acord amb tu quan dius: ..."tots hem viscut molt, ara no us penseu que heu descobert l'amor només uns quants, inclòs el Sandor Marai, el que passa és que després de les experiències, no tothom arriba a les mateixes conclusions..." És per aixó que aquesta dona tria un cami dificil i deixa enrere una vida còmoda, no és la solució per la qual optaria la majoria... En fi, tantes formes de sentir l'amor i la passió com colors
|
|
musetta |
d'acord....
Tuesday, November 1st 2011, 8:54 AM
... suicideu-vos tots per amor, au, però amb mi no hi compteu :-). Per cert, tots hem viscut molt, ara no us penseu que heu descobert l'amor només uns quants, inclòs el Sandor Marai, el que passa és que després de les experiències, no tothom arriba a les mateixes conclusions. Això no vol dir que no es conegui que és l'amor.
El que fa aquesta dona, perdó, però és de tonta. Si vol viure passions d'aquest tipus, primer que tingui una vida que li permeti, no pot fer-ho si depen econòmicament del marit i afectivament de l'amant i en resum no és mastressa de res del que té a la vida. El que tria és el que a tothom li agradaria triar, no et fot!, disfressa el seu poc seny d'amor, pq clar, tot el que es disfressa amb el nom d'amor, és més perdonable socialment, inclús per ella mateixa, però no deixa de ser el que és, una història apassionada que la fa despertar de la seva vida absolutament avorrida en quant a sentiments, sensacions i evidentment passions.
|
|
Alterego |
Mussetta...
Tuesday, November 1st 2011, 8:37 AM
no és cap justificació, però la passió no coneix la mesura, límits, status...:)
Només uns escollits la senten... La "passió" segons Sándor Márai en La dona justa: "... per si no ho sabies: l'amor, l'amor de debó, és sempre letal. No sé si m'explico: l'objectiu de l'amor no és la felicitat, l'idil.li, anar agafats de la mà, "fins que la mort ens separi", la passejada romántica sota els til.lers florits, darrera els quals s'entreveu la llum somorta del fanal que il.lumina els porxos, fins que apareix la casa que t'acull amb l'abraçada de les seves flaires fresques... Això és la vida, no l'amor. L'amor és una flama més sinistre, més perillosa. Un dia s'encén el desig de conèixer aquesta passió devastadora. Sol passar quan un ja no vol per a ell mateix, quan no es busca l'amor per tornar-nos més sans, més tranquils, més satisfets, sinó que només es vol SER, plenament, encara que t'hi vagi la vida. Sol arribar molt tard i hi ha gent que no reconeixerà mai aquesta sensació..."
Trobo un gran paral.lelisme entre aquesta descripcio de passió i per la que decideix arrossegar-se la protagonista de la pel.licula.
:)
|
|
musetta |
he vist la pel.licula...
Tuesday, November 1st 2011, 8:17 AM
.....i recordo la sensació del final que no crec que sigui la mateixa que has viscut tu (o potser si). Vaig pensar que com a història estava bé, però inviable en el cas d'aquesta dona. Una dona com ella burgesa, que depen del marit i de la fortuna d'ell, pot tenir les aventures que vulgui però no es pot permetre deixar-ho tot per un jovenet, pq desgraciadament, crec que ella confón amor per passió. Recordo que em vaig preguntar, Què farà ella quan ell se'n cansi? De què o qui viurà aquesta dona?. El que si em sembla bé es trencar amb tot, ho defenso sempre, però coi, amb una mica de seny, trenca quan puguis fer-ho, i per això està clar que s'ha de ser independent (econòmicament, clar, en quin sentit si no....)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
