Filtra la fulla
la llum que l’acarona,
ocre rogent de tardor,
branques robustes
de paciència mil•lenària,
en el temps efímer de la tarda,
aquest temps
inabastable que camina.
Alè amb perfumat d’humitat
Suspir en sentir el murmuri de l’aigua
Vent que fa dansar fulles esgrogueïdes
Omplint l’espai amb suaus moviments
Sensacions profundes,
De tranquil•litat, serenor
Esperança d’un hivern càlid
Al teu costat
És per a mi, tot això ¡!!
LA TARDOR
Del mateix autor. La recitaven les nenes quan eren petites.
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop