Si no t'importa, vine, que és important la vida
hi ha mil paratges on cal que vagis
a proclamar el dia
Valdria la pena decantar-se
a favor de les dones i dels seus fills, els homes
als qui el canalla i el mercenari
els crema el pa diari
t'estic convidant, supose't, a aprendre artesania
per construir una ala amb plomes de pervindre
deuries vindre, confeccionar-la
resulta imprescindible.
sigues capaç del somni
es urgent
pensa que podem ser
una manera afortunada
de dur la terra cap a l'albada
d'un temps que espera que algú l'habiti
un temps de pluja irreversible
un bon exemple, on les estrellas veuran l'espai on viure
escolta, he pensat que la idea...podria enamorar-te.
m'has deixat sense paraules.
Quin bell poema!
Gràcies de pensar en mi.
Prometo meditar-hi.
Encar que el Somni
el tinc adormit
-massa anys d'oblit,
germana en sentiment.
Però hi ha una esperança
que m'ha colpit el cor
i em bull a dins
i es dibuixa
amb una munió
de paraules.
Temo
si no t'entenc bé,
però segueix,
Reina Kynliu,
fent dringar en bells poemes
els mots
de la teva ànima!
Gràcies de tot cor!
:D
Lauren
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't